21.12.07

Καλά Χριστούγεννα

Encara que l'arribada del Nadal ha deixat a Despina Vandi una miqueta trista...



... aprofitem la seua visita per a desitjar-vos a tots unes molt bones festes!!

22.10.07

I què hem aprés?

Per a ajudar-vos a repassar allò d'interessant que vam aprendre a la visita a l'exposició "Reflexos d'Apol·lo", hem preparat unes propostes de treball:

Podeu recordar ací alguna de les peces exposades en què ens vam detindre especialment:


Esperem les vostres contribucions: ja sabeu que ΝΙΚΗ us té reservat el major dels premis!

*La foto d'Apol·lo que es pot vore a les diapositives és d'Ana Ovando.

16.10.07

Una classe al museu

On millor? Ja que ens passem el curs intentant que valoreu allò que els grecs i els romans ens han llegat, estarà bé comprovar-ho de primera mà: veure (i admirar) alguns dels testimonis materials de la cultura clàssica que la ciutat ens ofereix.

Així que el pròxim divendres, dia 19, eixirem puntuals de l'institut a les 9:00. Amb l'autobús 81 anirem al Museu de Prehistòria, per tal de visitar l'exposició "Reflexos d'Apol·lo" sobre la cultura de l'esport a Grècia i Roma. Al mateix edifici vorem també les sales dedicades a la presència del món romà al nostre territori. Entre una visita i l'altra hi haurà temps per fer un mosset al bonic pati del Museu.

Després, un passeig fins al centre històric. Pels voltants de la catedral ens situarem a la primera València, la Valentia dels romans. I acabarem la visita a la Cripta de Sant Vicent, on ens explicaran més detalls de tot plegat. Tornarem junts a l'institut amb l'autobús cap a les 14:00.

I perquè aneu fent boca, us recomanem algunes visites a Internet. És important que hi dediqueu un temps, ja que us demanarem unes activitats de recapitulació la setmana que ve. Ací teniu els suggeriments:
  • Com que Apol·lo serà protagonista de l'exposició al museu, podeu aprendre més coses d'ell amb aquesta presentació.

  • D'Hèracles (Hèrcules) també direm alguna cosa i ací us el presenten molt bé. De la mateixa pàgina podeu consultar també la secció dedicada als jocs olímpics de l'antiga Grècia. De passada, practicareu una miqueta l'anglés...

  • Ana ens ofereix un bonic reportatge fotogràfic de l'exposició que visitarem, amb imatges preses durant la seua estada a Tarragona.

  • Una altra professora, Amparo, ens ha preparat una perfecta introducció a la València dels romans en aquest article. Pareu-li molta atenció!

  • I si voleu revisar alguns detalls de la vida dels romans, ací teniu alguns enllaços de la Kalipedia, un nou recurs per a aprendre amb Internet que té molt bona pinta: la seua vida quotidiana; com projectaven les ciutats; i un vídeo sobre el famós Colisseu.

Que ho disfrutem!!


*Foto de Sebastià Giralt a Chiron: l'Apol·lo de Màntua al Museu del Louvre.

17.9.07

Per a començar...


Ara que ja ens hem conegut a classe, volem donar la benvinguda a tots els alumnes de l'I.E.S. El Cabanyal que visiteu aquesta pàgina. Ens agradaria que us fóra útil al llarg de la travessia d'enguany. Això sí: estem segurs que millorarà amb la vostra col·laboració; per tant, ja sabeu que teniu les portes sempre obertes.

De moment, ací us deixem dos documents que ens serviran per a començar a treballar amb els alumnes de Grec 1 i Grec 2. El nostre espai habitual per als materials de classe serà la Carpeta de cada assignatura: les teniu a l'apartat Enllaços del menú de la dreta.

Benvinguts tots i que comenceu el curs amb molta il·lusió! Ens trobarem ací.


*Foto de Santi Carbonell a Chiron.

6.9.07

De trasllat


Hui, i no sense recança, he deixa't l'Institut Sant Vicent Ferrer d'Algemesí. Mentre els alumnes anaven amunt i avall consultant les notes de setembre i enllestint les últimes matrícules, a mi em tocava acomiadar-me de tots els companys amb qui he compartit aquests dos anys. Quantes coses bones ens han passat! De totes guardaré record. Tant de bo hi haja moltes ocasions per a retrobar-nos. Almenys el miracle d'Internet ens ho pot facilitar: per alguna cosa aquest diari de classe va començar a Algemesí ara fa un any i mig. Gràcies a tots els qui amb les vostres visites ens heu animat a continuar. Ja sabeu que aquest espai sempre estarà obert per a vosaltres.

I ara em toca també posar tota la il·lusió en el nou curs, a un nou institut que tot just comence a conéixer. Esperem contar-ho des d'ací.

7.5.07

De Sagunt a l'aula


Després de treballar durant unes setmanes el teatre que feien grecs i romans, amb visita a Sagunt inclosa, arriba l'hora d'ordenar les idees. Per això us proposem aquest qüestionari:


Onze preguntes amb les corresponents solucions us esperen. Poseu atenció i a traure bona nota!

I per als qui vulguen recordar l'excursió a Sagunt d'enguany, només heu de fer clic sobre la imatge i fullejar el nostre àlbum particular. També us recomanem la visita a altres pàgines per a reviure l'experiència amb tots els detalls. Sagunt ja ens espera per a l'any que ve amb moltes sorpreses noves!

5.1.07

Música degenerada


Qualsevol de les comèdies d'Aristòfanes, com ara els nostres Ocells d'enguany, ens sorprenen per molts motius. Però potser n'hi ha un per damunt de tots: com és possible que en Atenes es permetera una crítica tan feroç com la que apareix en aquestes obres? És que els polítics, per posar un exemple, no es molestaven quan es veien retratats fins al ridícul? La veritat és que Aristòfanes no es va lliurar de conflictes i enfrontaments a causa de les seues paròdies. Però així i tot, què diferent ens sembla el cas d'Atenes a la seua època d'altres moments històrics en què l'art ha sigut víctima de la repressió i la censura! Hui volem explicar-vos un exemple ben trist.

Aristòfanes va estrenar Els ocells l'any 414 a.C.. Però nosaltres farem un gran salt en el temps per a anar-nos-en a 1920, la data en què el compositor alemany Walter Braunfels estrena a Munich la seua tercera òpera: Die Vögel, és a dir, Els ocells. Inspirada en la comèdia d'Aristòfanes, aquesta òpera seguix quasi al peu de la lletra el seu model antic al primer dels dos actes que té. Al segon acte, però, Braunfels introduïx variacions significatives, sobretot al final. Aristòfanes feia que els ocells, i els dos humans que s'havien unit a ells, triomfaren sobre els déus; però a l'òpera trobem just el contrari: quan l'esplèndida ciutat dels ocells ja està acabada i els seus habitants es creuen invencibles, una tempesta desencadenada per Zeus acaba amb el somni. Els dos humans han de tornar a la terra convençuts de l'autoritat divina d'aquest Zeus totpoderós.

Els crítics atribuïxen aquest canvi tan radical al context històric en què Braunfels va compondre l'obra: l'any 1920 Alemanya acaba de perdre la Primera Guerra Mundial i patix les conseqüències de la seua ambició imperialista. Així que no és gens estrany que Braunfels volguera donar una lliçó als seus compatriotes, mogut per l'experiència pròpia al front i per les seues conviccions religioses (d'origen protestant, s'havia convertit al catolicisme després de la guerra).

L'òpera va tindre un gran èxit al seu moment. Però els esdeveniments històrics havien de portar-la a l'oblit més absolut, així com al seu creador. Braunfels era d'origen jueu, i l'arribada del nazisme a Alemanya va tindre conseqüències terribles per a ell i per a molts altres artistes. El règim nazi va perseguir l'art fet per jueus o que suposava una ruptura amb els criteris estètics que volia imposar. Fins i tot va promoure una exposició on pretenia mostrar la degeneració a què havien arribat determinats artistes. Alguns d'ells, com ara Braunfels, van haver de retirar-se de la vida pública mentres va durar la repressió. Altres van patir l'exili, o fins i tot la mort als camps d'extermini. Una anècdota aclara com d'injusta i absurda era aquesta persecució: el compositor hongarés Béla Bartók, en assabentar-se de l'exposició que preparaven els nazis, va demanar a les autoritats alemanyes que li atorgaren l'honor de participar-hi; així volia palesar valerosament la seua denúncia.

Amb el temps, Braunfels i els seus ocells han anat eixint de l'oblit, gràcies a les edicions discogràfiques o als muntatges teatrals i els concerts. Si voleu escoltar una miqueta de la seua "música degenerada" podeu recuperar aquesta entrada del nostre bloc. Us agrade més o menys, estareu d'acord que hauríem de tindre sempre present l'experiència vital d'aquest músic i dels artistes que la compartiren amb ell.

A les imatges podeu vore a Aristòfanes amb Walter Braunfels; i a la soprano Maria Ivogün, que va participar a l'estrena de l'òpera de Braunfels fent el paper del Rossinyol.