17.12.08

Compte amb el Nadal!

Les vacances que tenim a tocar sempre ens donen una mica de por. L'"amnèsia nadalenca" pot fer-nos oblidar allò que tant ens ha costat aprendre: alfabets, paraules i costums dels antics que encara ens inspiren. Per conjurar, doncs, el perill, ací teniu aquest alfabet il·lustrat, tan dolçament macabre:




Una felicitació didàctica per a tots els que ens visiteu; i en especial per a la colla de Fonaments Lèxics, mig alcoiana i mig valenciana, amb qui ens hem estrenat enguany. Així que ja ho sabeu: compte amb el Nadal, i molt bon Nadal a tots!

9.12.08

L'Ulisses que no torna

D'Ulisses coneixíem les nombroses aventures que passà durant la seua travessia, en tornar de la guerra de Troia. Tot un llarg camí per aprendre del món i els seus habitants. Era, però, ben conscient del seu destí: tornar a casa i retrobar els seus.





Aquesta cançó que ens ha eixit al pas fa una volta a la història: ens presenta un "Ulysses" modern a qui les temptacions nocturnes sembla que allunyen definitivament de la seua Ítaca. Què en penseu?

Ja és veritat que els mites ens els trobem quasi sense voler; i el d'Ulisses sembla que no s'esgota mai. A que també havíeu sentit parlar de la "síndrome d'Ulisses"? Us recomanem una visita al bloc de Margalida Capellà per saber-ne més.

I aprofitem encara aquest apunt per agrair-vos la companyia al nostre viatge a Empúries i Barcelona. Ací us deixem un record; i esperem haver tornat, com Ulisses, una miqueta més savis.

13.10.08

Te'n véns a Empúries?

I a Barcelona també! Estem preparant aquest viatge per als dies 20, 21 i 22 de novembre. Pots consultar tota la informació fent clic sobre la imatge:

Us animem a acompanyar-nos; i a contribuir amb els vostres suggeriments perquè l'experiència siga inoblidable. Mentrestant, ací teniu un àlbum de fotos comentades perquè s'acabeu de decidir. L'Asclepi ens espera! Qui s'apunta?

*Fotografia d'Ana Ovando a Chiron.

8.10.08

La poesia com a refugi

Aquesta setmana el Ministeri de Cultura ha concedit el Premi Nacional de Poesia al llibre "Casa de Misericòrdia" de Joan Margarit. Del títol d'aquest poemari es desprén la valoració que fa l'autor del seu ofici (i de l'art en general) com a refugi contra una vida sovint inclement i hostil. La seua paraula austera i essencial transmet aquest desempar; i alhora aspira a explicar-lo, en una mena d'ordenació del caos que guarda relació amb l'altra ocupació de l'autor, la d'arquitecte.

El món clàssic està present de tant en tant als versos de Joan Margarit. Com a exemple, copiem ací un poema del llibre premiat en què la conflictiva relació amb el pare entronca amb dos referències mitològiques: l'una és evident a partir del títol; l'altra segur que la identifiqueu.

Saturn

Vas estripar els meus llibres de poemes
i els vas llançar al carrer per la finestra.
Els fulls semblaven papallones rares
que anaven planejant damunt la gent.
No sé si ara podríem explicar-nos,
dos homes vells, cansats i decebuts.
Segurament que no. Deixem-ho així.
Volies devorar-me. Jo, matar-te.
Jo, el fill que vas tenir durant la guerra.


Bona lectura!

A la fotografia: Joan Margarit i els seus pares (http://www.joanmargarit.com).

5.10.08

Llegir, comprendre, traduir

Després dels primers passos en la lectura del grec, ens arriba el moment d'enfrontar-nos a un text: de llegir-lo bé, per descomptat; d'entendre el que ens vol explicar, evidentment; i de traduir-lo, potser també, però només en últim lloc i si ho trobem convenient.

La traducció s'ha considerat sovint l'activitat principal a les classes de grec i llatí. Tan assimilat ho tenim que, en llegir un text un parell de vegades, no és estrany que a algú se li'n vaja la mà anotant amb impaciència un primer intent de traducció al quadern; fins i tot al llibre mateix, fent esforços per encabir-la entre les ratlles del text. Aleshores us hem de recordar: no us precipiteu i no comenceu pel final!

Per què no traduir d'entrada el text? Perquè eixe no és el nostre objectiu principal, sinó comprendre el que estem llegint. Escriure abans d'hora la traducció ens estalvia pensar més: ja tenim la feina feta. Però aleshores, en tornar al text grec, potser no sabrem el que estem llegint si no fem una ullada a la traducció. A més, no serà estrany que cada vegada ens coste més llegir en grec, si tan sols ens interessa tenir ben copiada la traducció.

Canviar aquest hàbit ens exigeix més concentració i participació a classe. Concentració per a escoltar les primeres lectures del text que us fem, amb tanta expressivitat com podem. Participació a l'hora d'anar esbrinant entre tots el seu sentit, per exemple a partir de preguntes de comprensió com les que anireu trobant ací. I de nou concentració quan sigueu vosaltres els que llegiu de veritat el text grec. De veritat perquè, tots ho sabeu, es nota quan algú està entenent allò que llig, fins i tot sense traduir-ho mentalment. Aquest sí ha de ser el nostre objectiu primer. Després arribarà la traducció, si cal.

No us sembla interessant una classe així (de llatí en aquest cas)?



Mirarem, doncs, de fer-li cas al professor Miraglia perquè l'experiència d'aprendre llengües clàssiques resulte més participativa. S'animeu?

P.D.- Encara teniu uns dies per a tornar a veure el documental sobre Empúries de TV3. Hi trobareu moltes referències que hem comentat a classe els últims dies. Aprofiteu!

28.9.08

Dos recomanacions

Us ve de gust un passeig per Atenes? Com que prompte hi conviurem amb Diceòpolis i família, pot ser interessant revisar el programa "Nómadas" de Radio Nacional emés el passat dissabte. Ens acompanya en un recorregut per l'Atenes actual, sense oblidar referències a la seua història.


I si voleu ambientar-vos encara més, us proposem repassar mentre escolteu les fotos de l'àlbum que Chiron dedica a Atenes. Segur que us agraden!

La segona recomanació és per al pròxim dimecres a la nit: TV3 emetrà un programa especial sobre Empúries, la porta d'entrada de grecs i romans al nostre territori.


No ens ho podem perdre, veritat?

26.9.08

Salutació tardana

De nou amb vosaltres, ara que el curs escolar porta ja uns quants dies. Amb tot el tràfec, ni un moment havíem trobat per saludar-vos cordialment i desitjar-vos el millor per a enguany. Des d'aquest raconet virtual intentarem contribuir a fer-vos més lleuger i agradable l'estudi.

I nosaltres, a veure si no perdem la paciència i l'ànim com l'entranyable professor de grec que us deixem ací:

19.4.08

Records de Sagunt



Ens ha costat una miqueta organitzar tot el material; però per fi, amb només un clic damunt les imatges, podeu repassar l'àlbum de la nostra visita a Sagunt. Bons moments que esperem haureu gaudit tant com nosaltres. Agraïm a tots la companyia i les fotos que heu aportat (Ricard en especial).

Des de fa uns quants anys anar a Sagunt és una grata obligació: ens resulta difícil imaginar-nos un curs sense dedicar unes classes al teatre i viure'l en directe. Confiem que els mals presagis que amenacen l'edifici no s'acaben complint. Per sort, de bones notícies també n'hi ha hagut aquesta setmana.

Felicitats a tots els que fan possible que aquesta festa seguisca viva!

14.4.08

Però... qui és Ifigènia?

Hui comença a Sagunt el Festival de Teatre Grecollatí. Nosaltres hi anirem dimecres; gaudirem de l'excepcional ambient que els organitzadors saben crear, i assistirem a dos representacions: una oportunitat única que cada any se'ns ofereix per tal de viure en directe el teatre clàssic. Pel matí coneixerem les peripècies de Luci, l'atrafegat protagonista de L'ase d'or. Passar de la novel·la original a un text teatral no haurà sigut fàcil: segur que els resultats no desmereixen l'esforç.

La tragèdia ens espera per la vesprada. Com sabeu serà Ifigènia a Àulida d'Eurípides, una de les últimes obres que va escriure. Ens crida l'atenció la humanitat dels seus personatges, vacil·lants igual que ho som tots quan es tracta de prendre una decisió transcendental. Com a mestre sever, Aristòtil compara Ifigènia amb els protagonistes fets d'una peça de les tragèdies canòniques. Així li retrau a Eurípides que "... la Ifigènia suplicant no s'assembla en res a la de després"; és a dir, a la que, de sobte, assumeix el seu destí i accepta el sacrifici pel bé de Grècia. Amb aquest canvi de parer tan radical es converteix en l'únic personatge de l'obra que podem qualificar d'heroic.

Potser a nosaltres no ens sorprén tant que Ifigènia passe sense transició de la pregària per la vida a l'acceptació valerosa de la mort. De fet, alguns comentaristes veuen en aquesta actitud l'evidència de la modernitat d'Eurípides. Si ho pensem bé, la valentia difícilment és una actitud meditada; i quasi sempre es manifesta com un rampell instintiu. No ens acabaríem de creure un heroi sense cap escletxa per al dubte i la por.

Un aprofitament molt interessant d'aquesta dualitat del personatge el trobem a l'obra teatral E.R. de Josep M. Benet i Jornet, estrenada l'any 1994, i portada al cinema dos anys després per Ventura Pons sota el títol d' Actrius. Una jove estudiant de teatre rep els consells de dos actrius consagrades. Prenent com a referència la Ifigènia d'Eurípides, cada una li fa vore una faceta aparentment oposada del personatge, la que més s'adiu amb el seu temperament. La jove aspirant, il·lusionada pel desig d'emular-les i convertir-se en una gran actriu, acaba exclamant:

"Seré aquella noia que vol viure, que vol la llum, però que acaba acceptant el sacrifici, que acaba acceptant representar la innocència immolada!"

Podeu llegir un fragment de l'obra de Benet i Jornet en aquests apunts per a la lectura de la tragèdia. Us proposem també revisar alguns moments de la pel·lícula que Michael Cacoyannis va filmar l'any 1977 a partir de la tragèdia d'Eurípides; com ara la pregària d'Ifigènia al seu pare Agamèmnon:



Molt bona setmana de teatre a tots!!