Àgora

Paraules que els mites ens han deixat

2009-10-07T20:20:00.004+02:00

Aquest apunt està dedicat sobretot als alumnes de Fonaments Lèxics, amb els qui anem fent descobriments entre l'etimologia i la terminologia. Però qualsevol que s'hi apunte és ben rebut. Si ens acompanyeu aprendreu algunes paraules noves i comprovareu que, en el lèxic també, els mites ens són ben propers.

L'excusa perfecta ens la dóna la visita imminent de l'exposició "Nosaltres els déus" que ens porta al centre el Museu de Prehistòria de València. Molts alumnes s'han acostat ja a la mitologia gràcies a aquesta iniciativa en què col·laboraren els companys del grup de Cultura Clàssica de Sagunt. A nosaltres ens toca ara, i fins el 26 d'octubre mirarem de traure-li profit.

Per començar recuperem aquest àlbum d'imatges del nostre bloc de classe (a veure si prompte el reprenem!). La proposta és fer-ne un de semblant amb la vostra ajuda. Mentre jugueu al penjat, o resoleu aquest encreuat etimològic, podreu descobrir noves paraules que us portaran als mites que les han originat. Un bon diccionari i una completa pàgina sobre mitologia, com aquesta (o la Viquipèdia) us seran molt útils per triar les vostres paraules i imatges. Les "pegarem" totes juntes al nostre àlbum.

I ja posats, farem aquest bonic exercici sobre la presència de la cultura clàssica en la taula periòdica dels elements químics. També ací compteu amb bones ajudes, com aquesta presentació de María José Martín; o l'excel·lent treball que va fer Ángel Luis Gallego amb aquesta pàgina.

Que tot us siga grat i profitós!

* L'exercici "Química i clàssics" el va publicar la revista Auriga al seu número 20 (primavera de 1998).

De pel·lícula

2009-10-05T20:33:00.002+02:00

És inevitable parlar aquests dies d'Hipàtia: i per a nosaltres encara més, amb el nom que li posàrem al bloc. Així que per intentar encabir l'àgora d'Alexandria en aquesta, més menuda, us deixem un multienllaç de la pel·lícula: segur que us agradarà.

Si voleu saber-ne més coses, seguiu la pista de l'enllaç que hem posat en el nom de la protagonista. O mireu el que han dit sobre la pel·lícula a "Informe Semanal". També podeu tafanejar el xat, on hem copiat altres propostes tot conversant amb Diego els últims dies.

Ara ja només ens queda anar junts al cine. S'apunteu? L'Alexandria d'Hipàtia queda una miqueta lluny de l'Atenes de Diceòpolis i Eufilet. Però valdrà la pena.

Acostar-se a Grècia

2009-09-16T09:39:00.000+02:00

Amb la il·lusió i els nervis del curs acabat d'estrenar us saludem a tots: als que ja coneixeu quasi tots els racons de la nostra àgora, i als que entreu en ella per primera vegada. En començar el Batxillerat moltes novetats se'ns presenten. El nostre repte serà descobrir una llengua i una cultura amb què tenim molt en comú. Mirarem de fer-vos el camí d'allò més atractiu. D'arguments no ens en faltaran, ja ho veureu!
Per començar, tasteu aquest vídeo ple de sabors de Grècia i repetiu tant com vulgueu... Bon profit, καλή όρεξη!

Tria lliurement, informa't bé

2009-06-22T09:54:00.007+02:00

Com que sembla que encara teniu dubtes, intentarem explicar-vos la situació actual al voltant del nou sistema d'accés a la Universitat. D'entrada fem nostre el lema que apareix a l'aclaridora presentació de les professores Ana Ovando i Elena Pingarrón: tria lliurement, informa't bé. Us recomanem que l'examineu amb molta cura.

Anem ara al document sobre ponderacions, acordat el 14 de maig per les universitats del Sistema Universitari Valencià. És cert que deixa molt malmeses les assignatures clàssiques, especialment el Grec II. Però llegiu atentament el que diu la primera pàgina:

Per als estudiants que estan cursant enguany primer de batxillerat, és dir, sols per a l’accés al curs universitari 2010/2011, els estudiants tindran les mateixes condicions d’accés que tindrien en el present curs 2008/2009. Per a l’accés a les titulacions universitàries a les quals es pot accedir actualment des de totes les modalitats de batxillerat, les ponderacions seran de 0,2 en totes les assignatures de modalitat de batxillerat.

Això suposa que, per exemple, un futur estudiant de Dret no eixirà perjudicat per triar ara les assignatures clàssiques, ja que ací podeu veure (pàgina 29) que totes les matèries de modalitat de qualsevol batxillerat li donarien accés en igualtat de condicions (0,2 de ponderació) a la carrera esmentada.

Ara bé, i per accedir al curs universitari 2011-2012? És previsible (i desitjable) que les universitats revisen aviat el document sobre les ponderacions. D'entrada, aquesta Ordre, publicada al B.O.E. de 4 de juny, ja recull una valoració més favorable de les matèries clàssiques: vegeu-ho a la pàgina 2. D'altra banda, els professors de clàssiques hem iniciat una campanya de reivindicació de les nostres matèries basada en aquest document. Si creieu que la petició és justa, adheriu-vos-hi!

Insistim una vegada més: tria lliurement, informa't bé. Ací ens teniu per a qualsevol consulta.

Δυνατά

2009-06-19T13:00:00.004+02:00

Una cançó ben optimista per acomiadar-nos ara que les aules van quedant buides. Tant se val si els nostres camins es tornen a creuar en aquest port o en el de més enllà. Ja sabeu que tot és possible, i si ho canteu en grec encara més...

Bon estiu a tots!!

La gramàtica amb un clic

2009-06-02T08:32:00.006+02:00

El curs s'acaba i és hora de nervis i repassos d'última hora. A la classe de grec (i de llatí) és inevitable enfrontar-nos amb els models gramaticals que haurem de memoritzar. Potser la tasca se'ns farà més amable si, de clic en clic, anem passant diapositives. Ací teniu una mostra dedicada a la temuda tercera declinació:

L’alternança vocàlica a la tercera declinació

View more presentations or Upload your own.

Pensant ara més en els alumnes de segon de Batxillerat, no hauríem de passar per alt l'estudi del participi aplicat al nostre text de treball. Molt recomanables són també les últimes presentacions que ens regala Santi per a revisar el discurs de Lísias: una dedicada als aspectes gramaticals, i l'altra al vocabulari.

I als que estudieu primer de Batxillerat segur que us aprofitarà recordar alguns capítols de la història de Diceòpolis amb més presentacions (també de l'infatigable Santi). Ens esperen, doncs, Diceòpolis, Xàntias, els bous llauradors, les dones vora la font, el Minotaure i el Ciclop per reviure les seues aventures.

Ànims i no defalliu!

Rostres de Roma

2009-05-11T10:54:00.002+02:00

El dia 15, divendres, visitarem l'exposició "Rostres de Roma" al Museu de Prehistòria. Podeu fer el primer tast amb aquest vídeo:

Us demanem la vostra col·laboració perquè l'activitat siga més atractiva. Animeu-vos a triar el personatge de qui ens parlareu: Marc Antoni, Lívia, Tiberi, Agripina, Neró, Domicià, Faustina la Major, Antoní Pius, Faustina la Menor, Luci Ver, Septimi Sever. Del nom a la fitxa que heu de preparar només hi ha un clic.

I per ambientar la vostra feina, res millor que aquesta cançó de Manel sobre l'eternitat romana:

Esperem amb impaciència els vostres treballs. Per als dubtes i consultes ens trobareu ací. Bona feina!

No podien faltar

2009-04-07T09:46:00.005+02:00

Com tornar de Sagunt i no repassar les fotos? Enguany hem d'agrair a Júlia que ens regalara aquest reportatge. No us perdeu tampoc la festassa que va haver divendres passat, amb actors i públic vestits a la romana i parlant en llatí!

I per completar el recordatori us deixem aquesta presentació etimològica i multicolor que han preparat els alumnes de Fonaments Lèxics. La trobareu també al nostre blog de classe.

Malgrat tot... a Sagunt!!

2009-04-02T08:00:00.003+02:00

Dimarts era la nostra cita amb el Festival de Teatre Grecollatí de Sagunt. A l'hora de l'eixida el temps no acompanyava: pluja intermitent, carrers mullats i cel amenaçador. Tot i això, posàrem a prova el nostre optimisme i férem camí, il·lusionats però amb l'ai al cor.

En arribar a Sagunt ens ho confirmaven: les dos representacions de la jornada quedaven suspeses, igual com havia passat dilluns. I allà ens teniu improvisant alguna activitat per als nostres resignats alumnes. Hem d'agrair l'amabilitat de Quique i dels professors de "Ludere et Discere" que de seguida ens van fer un lloc als sol·licitadíssims Tallers de Cultura Clàssica. I de sobte...

Una ullada de sol va animar els organitzadors i el grup de teatre Komos a posar en peu la representació matinal en un temps rècord. A les 12:30 ja sèiem al teatre romà per veure "Les Troianes" d'Eurípides. Malgrat les limitacions de l'equip de so, feia goig compartir l'experiència: tothom, davant i darrere de l'escenari, havia posat el millor de si mateix perquè fóra possible.

"Les Troianes" són teatre del bo, d'aquell que no passa de moda. Per desgràcia, diríem, si atenem a l'argument. No renunciem a treballar amb més deteniment l'obra amb vosaltres. Ara pareu atenció a aquest vídeo promocional d'una recent posada en escena de la tragèdia d'Eurípides, molt indicat com a recordatori:

Després de la pausa per dinar tornà la inquietud: un cel gris i quatre gotes ens van tindre pendents de l'amenaça de suspensió. Però ja ho deien els romans: Audaces Fortuna iuvat. Finalment Psèudol i companyia pujaren a l'escenari i vam acabar el dia amb un somriure. Un espectacle excel·lent.

En tornar, el cansament i el fred que havíem patit es notava. Però si tanta gent es capaç de fer front a les adversitats pel teatre clàssic, hem de donar-ho per bo. L'agraïment d'enguany és, doncs, especial: als companys que treballeu a Sagunt aquesta setmana; als quinze professors del centre que ens vau fer costat al llarg del dia; i sobretot als vuitanta alumnes que aguantàreu amb més paciència que ningú. Això sí que és un gust.

I per què no?

2009-03-07T12:55:00.005+01:00

Ja fa dies que vaig rebre de tres amics i companys una invitació per fer-los costat en una justa reivindicació: les nostres assignatures tornen a estar en perill. L'amenaça plana (només?) sobre dues d'elles; i no es tracta d'un dany menor. Per als professors de clàssiques, acostumats com estem a viure al límit, les conseqüències seran dràstiques. Tenim un camp d'actuació ja prou reduït, i encara ens l'acurten més... Com no sentir-se indignat?

Però més enllà de defensar la nostra situació particular, voldria compartir des d'ací alguns pensaments que em venien al cap aquests dies. Considere que, honradament, qualsevol s'hauria d'estranyar davant el tracte que reben els estudis clàssics a l'educació. És cert que tots ens hem enfrontat alguna vegada a la fatídica pregunta: i això per a què serveix? O ens hem autocompadit en moments de feblesa dient: que difícil és ensenyar els clàssics avui! Però de seguida la realitat ens torna senyals d'optimisme; tants que, de fet, no podem deixar de pensar que els cecs i insensibles són molts menys que els que hi veuen els beneficis. Llibres que anuncien a la portada "El món clàssic" no fan enrere cap lector, ben al contrari. He sentit gent de tota mena que tenia molt bon record de la seua formació clàssica, per escassa que haja sigut. I el més important: els alumnes responen! No és gens difícil enganxar-los als clàssics. Hi ha tant i tan bo per explicar-los que el vertader problema és triar de què els parlarem cada dia. Si algú vol proves d'aquesta vitalitat, a només un clic les trobarà.

Però com que uns pocs sembla que han decidit que sobrem, potser els tornem la pilota i els preguntem: I per què no? Per què hem de malbaratar aquest patrimoni? Els que saben ens donen prou arguments per defensar-nos. Aquest bonic text de Nietzsche que ens oferia Ramón Torné posa de manifest la necessitat i l'actualitat de la filologia. I com que de la filologia a la filosofia només hi ha un pas, no ve malament recordar aquestes paraules d'un d'aquells savis que menys s'han cregut que ho eren; així que ens l'hauríem d'escoltar amb tot l'interés:

Es muy notable que las cosas en nuestro siglo hayan llegado al punto de que la filosofía sea, aun para la gente de entendimiento, un nombre vano y fantástico, que se considera de nula utilidad y de nulo valor, tanto en la opinión como de hecho. (...) Se comete un gran error pintándola inaccesible a los niños y con un rostro ceñudo, altivo y terrible. ¿Quién me la ha enmascarado con ese falso semblante, pálido y repelente? Nada hay más alegre, más airoso, más divertido y casi diría que retozón. No predica otra cosa que fiesta y buen tiempo.

De com cal ensenyar les llengües clàssiques ens parla més endavant Montaigne en aquest mateix text. Ho deixarem per a un altre dia, tot esperant que els qui manen recuperen el seny.

* La cita de Montaigne correspon a l'assaig "La formación de los hijos" (llibre I, capítol XXV), segons la traducció de Jordi Bayod publicada per Acantilado.

I el guanyador és...

2009-02-24T09:56:00.001+01:00

Tots hem estat al cas aquests últims dies de les travesses sobre els candidats a l'Olimp del cinema. Ara que ja s'ha resolt la incògnita, segur que els premis hauran deixat satisfets a uns i frustrats a altres; hi haurà qui els considere merescuts, i altres poc menys que un frau. Haurem d'esperar, però, per conéixer el veredicte del temps, el més decisiu; el que tantes vegades acaba per relegar a l'oblit els orgullosos guanyadors del dia.

Per confirmar-ho una vegada més, Claudi Elià ens recorda en to escèptic el resultat d'un concurs teatral a les Grans Dionísies d'Atenes:

En el año de la nonagésima primera Olimpiada -cuando Exéneto de Acragante ganó la carrera del estadio-, compitieron entre sí Jenocles y Eurípides. El ganador fue este Jenocles -quien quiera que fuese- con "Edipo", "Licaón", "Bacantes" y, como drama satírico, "Atamante". Eurípides quedó en segundo lugar con "Alejandro", "Palamedes", "Troyanas" y "Sísifo" como drama satírico. Resulta ridículo -¿o no es así?- que Jenocles ganara y que Eurípides fuera derrotado, y, aún más, con estas obras suyas. Por lo tanto, una de dos: o bien los jueces eran unos ignorantes y unos necios, y estaban incapacitados para un recto juicio, o bien habían sido sobornados. Cualquiera de las dos posibilidades resulta extraña e indigna de los atenienses.

Com ja sabeu, enguany vorem a Sagunt una de les obres citades per Claudi Elià: les Troianes d'Eurípides. Què us sembla si per anar preparant-nos mirem de resoldre aquest qüestionari?

Quin premi simbòlic s'atorgava als guanyadors en el concurs teatral de les Grans Dionísies en Atenes?
Quantes de les obres citades per Claudi Elià han arribat fins a nosaltres?
Què era un drama satíric?
Quina relació trobes entre les tres tragèdies que va presentar Eurípides al concurs?

Les Troianes ens esperen a Sagunt. Comencem a llegir...?

*La cita de Claudi Elià (llibre II, capítol 8) correspon a la traducció de Juan Manuel Cortés publicada a la Biblioteca Clásica Gredos amb el títol "Historias curiosas".
**La imatge de la figureta de terracota de Tanagra l'hem pres de la Viquipèdia.

El pes del passat

2009-02-18T00:11:00.002+01:00

Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia...

Aquests primers versos de l'Odissea s'escolten dues vegades a El lector, la recent versió cinematogràfica de la novel·la homònima de Bernhard Schlink. L'adolescent Michael Berg les llig a la seua estimada Hanna: són els seus deures de l'escola. Molts anys després Michael, ja un home madur, tornarà als mateixos versos, a la mateixa edició escolar del poema homèric, per llegir-los de nou a Hanna en circumstàncies ben diferents.

Els anys i el pes d'un trist passat separen llavors els amants. Quan es van conéixer feia pocs anys que Alemanya havia deixat enrere l'horror del nazisme. Però les conseqüències de l'holocaust marcaran encara els encontres posteriors de Michael i Hanna: primer a l'hora de passar comptes amb els autors dels crims; i finalment quan de nou la lectura els uneix en la distància, en un intent de redimir els errors comesos.

Amor i lectura són inseparables al llarg de la relació entre els dos protagonistes. I l'Odissea simbolitza millor que cap altre llibre el drama que viuen. A la novel·la Michael ens confessa:

En aquell temps llegia l'"Odissea" de nou. L'havia llegida per primer cop a l'escola i la tenia a la memòria com la història d'una tornada a la pàtria. Però no és la història de cap tornada. Com havien de creure en tornades els grecs, que sabien que no navegues dues vegades pel mateix corrent d'aigua? Ulisses no torna a casa per restar-hi sinó per tornar a partir. L'"Odissea" és la història d'un moviment que té un objectiu i alhora no en té cap, que és triomfal i alhora inútil.

Són massa profundes les antigues ferides perquè torne la felicitat dels primers temps. Però al final ens fa l'efecte que una tímida redempció arriba per als dos amants: per a Hanna gràcies a la lectura; i per a Michael en posar per escrit la seua història. Els llibres, doncs, hi tenen molt a veure.

* La traducció dels versos de l'Odissea és de Carles Riba.
** La cita de la novel·la El lector pertany a la traducció de Carme Gala publicada per l'editorial Empúries.
*** La imatge l'hem presa de la pàgina de Rotten Tomatoes dedicada a la pel·lícula.

Amor i transgressió

2009-02-14T16:42:00.002+01:00

Temps enrere, com avui, ja es veia l'amor com una força indomable i transgressora. Amb les paraules que us hem copiat més avall ho va cantar un cor en escena a l'Atenes del segle V a.C.

El poder de l'amor es fa més evident encara en temps de guerra, quan la injustícia, la crueltat i la repressió el volen fer callar. Antígona, com a personatge mític, n'és un símbol: una adolescent que es rebel·la contra l'autoritat insensible, contra la seua pròpia família. El deliri amorós la porta a defensar els seus principis contra tot i contra tots. Us convidem a conéixer-la millor.

Ἔρως ἀνίκατε μάχαν,
Amor invencible en batalla,
Ἔρως, ὃς ἐν κτήνεσι πίπτεις,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
ὃς ἐν μαλακαῖς παρειαῖς
que vas a les galtes suaus
νεάνιδος ἐννυχεύεις,
de la joveneta a fer nit
φοιτᾷς δ'ὑπερπόντιος ἔν τ'
i rondes més enllà del mar
ἀγρονόμοις αὐλαῖς·
i per les feréstegues clastes:
καί σ' οὔτ' ἀθανάτων φύξιμος οὐδεὶς
de tu ningú no s'escapa, ni dels celestes que no moren
οὔθ' ἁμερίων σέ γ' ἀνθρώ-
ni dels efímers humans;
πων, ὁ δ'ἔχων μέμηνεν.
i el qui et té, tot d'una delira.

*Versos 781-790 d'Antígona de Sòfocles. La traducció és de Carles Riba.

Una nova Odissea

2009-01-19T21:19:00.003+01:00

Després de l'èxit de l'any passat, torna el Concurs Odissea amb molts alicients per participar-hi. N'hem parlat a classe i us veig engrescats, així que podeu consultar la informació d'interés en aquesta pàgina.

D'Ulisses en parlàvem fa uns dies. Animeu-vos a imitar-lo i a vore si eixim amb bé dels perills del mar en forma de "preguntons". Si més no recordeu que...

Compte amb el Nadal!

2008-12-17T20:18:00.000+01:00

Les vacances que tenim a tocar sempre ens donen una mica de por. L'"amnèsia nadalenca" pot fer-nos oblidar allò que tant ens ha costat aprendre: alfabets, paraules i costums dels antics que encara ens inspiren. Per conjurar, doncs, el perill, ací teniu aquest alfabet il·lustrat, tan dolçament macabre:

Una felicitació didàctica per a tots els que ens visiteu; i en especial per a la colla de Fonaments Lèxics, mig alcoiana i mig valenciana, amb qui ens hem estrenat enguany. Així que ja ho sabeu: compte amb el Nadal, i molt bon Nadal a tots!

L'Ulisses que no torna

2008-12-09T20:34:00.003+01:00

D'Ulisses coneixíem les nombroses aventures que passà durant la seua travessia, en tornar de la guerra de Troia. Tot un llarg camí per aprendre del món i els seus habitants. Era, però, ben conscient del seu destí: tornar a casa i retrobar els seus.

Aquesta cançó que ens ha eixit al pas fa una volta a la història: ens presenta un "Ulysses" modern a qui les temptacions nocturnes sembla que allunyen definitivament de la seua Ítaca. Què en penseu?

Ja és veritat que els mites ens els trobem quasi sense voler; i el d'Ulisses sembla que no s'esgota mai. A que també havíeu sentit parlar de la "síndrome d'Ulisses"? Us recomanem una visita al bloc de Margalida Capellà per saber-ne més.

I aprofitem encara aquest apunt per agrair-vos la companyia al nostre viatge a Empúries i Barcelona. Ací us deixem un record; i esperem haver tornat, com Ulisses, una miqueta més savis.

Te'n véns a Empúries?

2008-10-13T13:03:00.003+02:00

I a Barcelona també! Estem preparant aquest viatge per als dies 20, 21 i 22 de novembre. Pots consultar tota la informació fent clic sobre la imatge:

Us animem a acompanyar-nos; i a contribuir amb els vostres suggeriments perquè l'experiència siga inoblidable. Mentrestant, ací teniu un àlbum de fotos comentades perquè s'acabeu de decidir. L'Asclepi ens espera! Qui s'apunta?

*Fotografia d'Ana Ovando a Chiron.

La poesia com a refugi

2008-10-08T07:37:00.004+02:00

Aquesta setmana el Ministeri de Cultura ha concedit el Premi Nacional de Poesia al llibre "Casa de Misericòrdia" de Joan Margarit. Del títol d'aquest poemari es desprén la valoració que fa l'autor del seu ofici (i de l'art en general) com a refugi contra una vida sovint inclement i hostil. La seua paraula austera i essencial transmet aquest desempar; i alhora aspira a explicar-lo, en una mena d'ordenació del caos que guarda relació amb l'altra ocupació de l'autor, la d'arquitecte.

El món clàssic està present de tant en tant als versos de Joan Margarit. Com a exemple, copiem ací un poema del llibre premiat en què la conflictiva relació amb el pare entronca amb dos referències mitològiques: l'una és evident a partir del títol; l'altra segur que la identifiqueu.

Saturn

Vas estripar els meus llibres de poemes
i els vas llançar al carrer per la finestra.
Els fulls semblaven papallones rares
que anaven planejant damunt la gent.
No sé si ara podríem explicar-nos,
dos homes vells, cansats i decebuts.
Segurament que no. Deixem-ho així.
Volies devorar-me. Jo, matar-te.
Jo, el fill que vas tenir durant la guerra.

Bona lectura!

A la fotografia: Joan Margarit i els seus pares (http://www.joanmargarit.com).

Llegir, comprendre, traduir

2008-10-05T11:09:00.008+02:00

Després dels primers passos en la lectura del grec, ens arriba el moment d'enfrontar-nos a un text: de llegir-lo bé, per descomptat; d'entendre el que ens vol explicar, evidentment; i de traduir-lo, potser també, però només en últim lloc i si ho trobem convenient.

La traducció s'ha considerat sovint l'activitat principal a les classes de grec i llatí. Tan assimilat ho tenim que, en llegir un text un parell de vegades, no és estrany que a algú se li'n vaja la mà anotant amb impaciència un primer intent de traducció al quadern; fins i tot al llibre mateix, fent esforços per encabir-la entre les ratlles del text. Aleshores us hem de recordar: no us precipiteu i no comenceu pel final!

Per què no traduir d'entrada el text? Perquè eixe no és el nostre objectiu principal, sinó comprendre el que estem llegint. Escriure abans d'hora la traducció ens estalvia pensar més: ja tenim la feina feta. Però aleshores, en tornar al text grec, potser no sabrem el que estem llegint si no fem una ullada a la traducció. A més, no serà estrany que cada vegada ens coste més llegir en grec, si tan sols ens interessa tenir ben copiada la traducció.

Canviar aquest hàbit ens exigeix més concentració i participació a classe. Concentració per a escoltar les primeres lectures del text que us fem, amb tanta expressivitat com podem. Participació a l'hora d'anar esbrinant entre tots el seu sentit, per exemple a partir de preguntes de comprensió com les que anireu trobant ací. I de nou concentració quan sigueu vosaltres els que llegiu de veritat el text grec. De veritat perquè, tots ho sabeu, es nota quan algú està entenent allò que llig, fins i tot sense traduir-ho mentalment. Aquest sí ha de ser el nostre objectiu primer. Després arribarà la traducció, si cal.

No us sembla interessant una classe així (de llatí en aquest cas)?

Mirarem, doncs, de fer-li cas al professor Miraglia perquè l'experiència d'aprendre llengües clàssiques resulte més participativa. S'animeu?

P.D.- Encara teniu uns dies per a tornar a veure el documental sobre Empúries de TV3. Hi trobareu moltes referències que hem comentat a classe els últims dies. Aprofiteu!

Dos recomanacions

2008-09-28T21:04:00.011+02:00

Us ve de gust un passeig per Atenes? Com que prompte hi conviurem amb Diceòpolis i família, pot ser interessant revisar el programa "Nómadas" de Radio Nacional emés el passat dissabte. Ens acompanya en un recorregut per l'Atenes actual, sense oblidar referències a la seua història.

I si voleu ambientar-vos encara més, us proposem repassar mentre escolteu les fotos de l'àlbum que Chiron dedica a Atenes. Segur que us agraden!

La segona recomanació és per al pròxim dimecres a la nit: TV3 emetrà un programa especial sobre Empúries, la porta d'entrada de grecs i romans al nostre territori.

No ens ho podem perdre, veritat?

Salutació tardana

2008-09-26T10:36:00.004+02:00

De nou amb vosaltres, ara que el curs escolar porta ja uns quants dies. Amb tot el tràfec, ni un moment havíem trobat per saludar-vos cordialment i desitjar-vos el millor per a enguany. Des d'aquest raconet virtual intentarem contribuir a fer-vos més lleuger i agradable l'estudi.

I nosaltres, a veure si no perdem la paciència i l'ànim com l'entranyable professor de grec que us deixem ací:

Records de Sagunt

2008-04-19T13:23:00.006+02:00

Ens ha costat una miqueta organitzar tot el material; però per fi, amb només un clic damunt les imatges, podeu repassar l'àlbum de la nostra visita a Sagunt. Bons moments que esperem haureu gaudit tant com nosaltres. Agraïm a tots la companyia i les fotos que heu aportat (Ricard en especial).

Des de fa uns quants anys anar a Sagunt és una grata obligació: ens resulta difícil imaginar-nos un curs sense dedicar unes classes al teatre i viure'l en directe. Confiem que els mals presagis que amenacen l'edifici no s'acaben complint. Per sort, de bones notícies també n'hi ha hagut aquesta setmana.

Felicitats a tots els que fan possible que aquesta festa seguisca viva!

Però... qui és Ifigènia?

2008-04-14T20:15:00.001+02:00

Hui comença a Sagunt el Festival de Teatre Grecollatí. Nosaltres hi anirem dimecres; gaudirem de l'excepcional ambient que els organitzadors saben crear, i assistirem a dos representacions: una oportunitat única que cada any se'ns ofereix per tal de viure en directe el teatre clàssic. Pel matí coneixerem les peripècies de Luci, l'atrafegat protagonista de L'ase d'or. Passar de la novel·la original a un text teatral no haurà sigut fàcil: segur que els resultats no desmereixen l'esforç.

La tragèdia ens espera per la vesprada. Com sabeu serà Ifigènia a Àulida d'Eurípides, una de les últimes obres que va escriure. Ens crida l'atenció la humanitat dels seus personatges, vacil·lants igual que ho som tots quan es tracta de prendre una decisió transcendental. Com a mestre sever, Aristòtil compara Ifigènia amb els protagonistes fets d'una peça de les tragèdies canòniques. Així li retrau a Eurípides que "... la Ifigènia suplicant no s'assembla en res a la de després"; és a dir, a la que, de sobte, assumeix el seu destí i accepta el sacrifici pel bé de Grècia. Amb aquest canvi de parer tan radical es converteix en l'únic personatge de l'obra que podem qualificar d'heroic.

Potser a nosaltres no ens sorprén tant que Ifigènia passe sense transició de la pregària per la vida a l'acceptació valerosa de la mort. De fet, alguns comentaristes veuen en aquesta actitud l'evidència de la modernitat d'Eurípides. Si ho pensem bé, la valentia difícilment és una actitud meditada; i quasi sempre es manifesta com un rampell instintiu. No ens acabaríem de creure un heroi sense cap escletxa per al dubte i la por.

Un aprofitament molt interessant d'aquesta dualitat del personatge el trobem a l'obra teatral E.R. de Josep M. Benet i Jornet, estrenada l'any 1994, i portada al cinema dos anys després per Ventura Pons sota el títol d' Actrius. Una jove estudiant de teatre rep els consells de dos actrius consagrades. Prenent com a referència la Ifigènia d'Eurípides, cada una li fa vore una faceta aparentment oposada del personatge, la que més s'adiu amb el seu temperament. La jove aspirant, il·lusionada pel desig d'emular-les i convertir-se en una gran actriu, acaba exclamant:

"Seré aquella noia que vol viure, que vol la llum, però que acaba acceptant el sacrifici, que acaba acceptant representar la innocència immolada!"

Podeu llegir un fragment de l'obra de Benet i Jornet en aquests apunts per a la lectura de la tragèdia. Us proposem també revisar alguns moments de la pel·lícula que Michael Cacoyannis va filmar l'any 1977 a partir de la tragèdia d'Eurípides; com ara la pregària d'Ifigènia al seu pare Agamèmnon:

Molt bona setmana de teatre a tots!!

Καλά Χριστούγεννα

2007-12-21T11:17:00.001+01:00

Encara que l'arribada del Nadal ha deixat a Despina Vandi una miqueta trista...

... aprofitem la seua visita per a desitjar-vos a tots unes molt bones festes!!

I què hem aprés?

2007-10-22T00:16:00.000+02:00

Per a ajudar-vos a repassar allò d'interessant que vam aprendre a la visita a l'exposició "Reflexos d'Apol·lo", hem preparat unes propostes de treball:

Després de la visita...

Podeu recordar ací alguna de les peces exposades en què ens vam detindre especialment:

Esperem les vostres contribucions: ja sabeu que ΝΙΚΗ us té reservat el major dels premis!

*La foto d'Apol·lo que es pot vore a les diapositives és d'Ana Ovando.

Una classe al museu

2007-10-16T20:11:00.000+02:00

On millor? Ja que ens passem el curs intentant que valoreu allò que els grecs i els romans ens han llegat, estarà bé comprovar-ho de primera mà: veure (i admirar) alguns dels testimonis materials de la cultura clàssica que la ciutat ens ofereix.

Així que el pròxim divendres, dia 19, eixirem puntuals de l'institut a les 9:00. Amb l'autobús 81 anirem al Museu de Prehistòria, per tal de visitar l'exposició "Reflexos d'Apol·lo" sobre la cultura de l'esport a Grècia i Roma. Al mateix edifici vorem també les sales dedicades a la presència del món romà al nostre territori. Entre una visita i l'altra hi haurà temps per fer un mosset al bonic pati del Museu.

Després, un passeig fins al centre històric. Pels voltants de la catedral ens situarem a la primera València, la Valentia dels romans. I acabarem la visita a la Cripta de Sant Vicent, on ens explicaran més detalls de tot plegat. Tornarem junts a l'institut amb l'autobús cap a les 14:00.

I perquè aneu fent boca, us recomanem algunes visites a Internet. És important que hi dediqueu un temps, ja que us demanarem unes activitats de recapitulació la setmana que ve. Ací teniu els suggeriments:

Com que Apol·lo serà protagonista de l'exposició al museu, podeu aprendre més coses d'ell amb aquesta presentació.

D'Hèracles (Hèrcules) també direm alguna cosa i ací us el presenten molt bé. De la mateixa pàgina podeu consultar també la secció dedicada als jocs olímpics de l'antiga Grècia. De passada, practicareu una miqueta l'anglés...

Ana ens ofereix un bonic reportatge fotogràfic de l'exposició que visitarem, amb imatges preses durant la seua estada a Tarragona.

Una altra professora, Amparo, ens ha preparat una perfecta introducció a la València dels romans en aquest article. Pareu-li molta atenció!

I si voleu revisar alguns detalls de la vida dels romans, ací teniu alguns enllaços de la Kalipedia, un nou recurs per a aprendre amb Internet que té molt bona pinta: la seua vida quotidiana; com projectaven les ciutats; i un vídeo sobre el famós Colisseu.

Que ho disfrutem!!

*Foto de Sebastià Giralt a Chiron: l'Apol·lo de Màntua al Museu del Louvre.

Per a començar...

2007-09-17T13:53:00.000+02:00

Ara que ja ens hem conegut a classe, volem donar la benvinguda a tots els alumnes de l'I.E.S. El Cabanyal que visiteu aquesta pàgina. Ens agradaria que us fóra útil al llarg de la travessia d'enguany. Això sí: estem segurs que millorarà amb la vostra col·laboració; per tant, ja sabeu que teniu les portes sempre obertes.

De moment, ací us deixem dos documents que ens serviran per a començar a treballar amb els alumnes de Grec 1 i Grec 2. El nostre espai habitual per als materials de classe serà la Carpeta de cada assignatura: les teniu a l'apartat Enllaços del menú de la dreta.

Benvinguts tots i que comenceu el curs amb molta il·lusió! Ens trobarem ací.

*Foto de Santi Carbonell a Chiron.

De trasllat

2007-09-06T17:56:00.000+02:00

Hui, i no sense recança, he deixa't l'Institut Sant Vicent Ferrer d'Algemesí. Mentre els alumnes anaven amunt i avall consultant les notes de setembre i enllestint les últimes matrícules, a mi em tocava acomiadar-me de tots els companys amb qui he compartit aquests dos anys. Quantes coses bones ens han passat! De totes guardaré record. Tant de bo hi haja moltes ocasions per a retrobar-nos. Almenys el miracle d'Internet ens ho pot facilitar: per alguna cosa aquest diari de classe va començar a Algemesí ara fa un any i mig. Gràcies a tots els qui amb les vostres visites ens heu animat a continuar. Ja sabeu que aquest espai sempre estarà obert per a vosaltres.

I ara em toca també posar tota la il·lusió en el nou curs, a un nou institut que tot just comence a conéixer. Esperem contar-ho des d'ací.

De Sagunt a l'aula

2007-05-07T21:28:00.000+02:00

Després de treballar durant unes setmanes el teatre que feien grecs i romans, amb visita a Sagunt inclosa, arriba l'hora d'ordenar les idees. Per això us proposem aquest qüestionari:

Què saps del teatre grec?

Onze preguntes amb les corresponents solucions us esperen. Poseu atenció i a traure bona nota!

I per als qui vulguen recordar l'excursió a Sagunt d'enguany, només heu de fer clic sobre la imatge i fullejar el nostre àlbum particular. També us recomanem la visita a altres pàgines per a reviure l'experiència amb tots els detalls. Sagunt ja ens espera per a l'any que ve amb moltes sorpreses noves!

Música degenerada

2007-01-05T11:49:00.000+01:00

Qualsevol de les comèdies d'Aristòfanes, com ara els nostres Ocells d'enguany, ens sorprenen per molts motius. Però potser n'hi ha un per damunt de tots: com és possible que en Atenes es permetera una crítica tan feroç com la que apareix en aquestes obres? És que els polítics, per posar un exemple, no es molestaven quan es veien retratats fins al ridícul? La veritat és que Aristòfanes no es va lliurar de conflictes i enfrontaments a causa de les seues paròdies. Però així i tot, què diferent ens sembla el cas d'Atenes a la seua època d'altres moments històrics en què l'art ha sigut víctima de la repressió i la censura! Hui volem explicar-vos un exemple ben trist.

Aristòfanes va estrenar Els ocells l'any 414 a.C.. Però nosaltres farem un gran salt en el temps per a anar-nos-en a 1920, la data en què el compositor alemany Walter Braunfels estrena a Munich la seua tercera òpera: Die Vögel, és a dir, Els ocells. Inspirada en la comèdia d'Aristòfanes, aquesta òpera seguix quasi al peu de la lletra el seu model antic al primer dels dos actes que té. Al segon acte, però, Braunfels introduïx variacions significatives, sobretot al final. Aristòfanes feia que els ocells, i els dos humans que s'havien unit a ells, triomfaren sobre els déus; però a l'òpera trobem just el contrari: quan l'esplèndida ciutat dels ocells ja està acabada i els seus habitants es creuen invencibles, una tempesta desencadenada per Zeus acaba amb el somni. Els dos humans han de tornar a la terra convençuts de l'autoritat divina d'aquest Zeus totpoderós.

Els crítics atribuïxen aquest canvi tan radical al context històric en què Braunfels va compondre l'obra: l'any 1920 Alemanya acaba de perdre la Primera Guerra Mundial i patix les conseqüències de la seua ambició imperialista. Així que no és gens estrany que Braunfels volguera donar una lliçó als seus compatriotes, mogut per l'experiència pròpia al front i per les seues conviccions religioses (d'origen protestant, s'havia convertit al catolicisme després de la guerra).

L'òpera va tindre un gran èxit al seu moment. Però els esdeveniments històrics havien de portar-la a l'oblit més absolut, així com al seu creador. Braunfels era d'origen jueu, i l'arribada del nazisme a Alemanya va tindre conseqüències terribles per a ell i per a molts altres artistes. El règim nazi va perseguir l'art fet per jueus o que suposava una ruptura amb els criteris estètics que volia imposar. Fins i tot va promoure una exposició on pretenia mostrar la degeneració a què havien arribat determinats artistes. Alguns d'ells, com ara Braunfels, van haver de retirar-se de la vida pública mentres va durar la repressió. Altres van patir l'exili, o fins i tot la mort als camps d'extermini. Una anècdota aclara com d'injusta i absurda era aquesta persecució: el compositor hongarés Béla Bartók, en assabentar-se de l'exposició que preparaven els nazis, va demanar a les autoritats alemanyes que li atorgaren l'honor de participar-hi; així volia palesar valerosament la seua denúncia.

Amb el temps, Braunfels i els seus ocells han anat eixint de l'oblit, gràcies a les edicions discogràfiques o als muntatges teatrals i els concerts. Si voleu escoltar una miqueta de la seua "música degenerada" podeu recuperar aquesta entrada del nostre bloc. Us agrade més o menys, estareu d'acord que hauríem de tindre sempre present l'experiència vital d'aquest músic i dels artistes que la compartiren amb ell.

A les imatges podeu vore a Aristòfanes amb Walter Braunfels; i a la soprano Maria Ivogün, que va participar a l'estrena de l'òpera de Braunfels fent el paper del Rossinyol.

Dos dies d'hivern

2006-12-24T16:17:00.000+01:00

Tot just hem començat les vacances i estrenat l'hivern. Ací us deixem una lectura amb què volem felicitar-vos aquestes festes:

Εὔδαιμον φῦλον πτηνῶν
οἰωνῶν, οἳ χειμῶνος μὲν
χλαίνας οὐκ ἀμπισχνοῦνται·
οὐδ' αὖ θερμὴ πνίγους ἡμᾶς
ἀκτὶς τηλαυγὴς θάλπει· [...]
χειμάζω δ' ἐν κοίλοις ἄντροις
νύμφαις οὐρείαις συμπαίζων·
ἠρινά τε βοσκόμεθα παρθένια
λευκότροφα μύρτα Χαρί-
των τε κηπεύματα.

Feliç la raça dels alats ocells, que a l'hivern no es tapen amb mantes. Ni tampoc el càlid raig del sol al ple de l'estiu ens abrasa. [...] L'hivern el passe a les coves fondes compartint jocs amb nimfes de la muntanya. I a la primavera ens alimentem amb murtes virginals de blanca flor, i amb els prats de les Gràcies.

Text- Extractes de Els ocells d'Aristòfanes (versos 1088-1101)
Música- Walter Braunfels, Die Vögel (Els ocells). Preludi.

Primers passos

2006-11-01T12:22:00.000+01:00

Que no farem teatre enguany? Amb aquesta comprometedora pregunta ens abordàveu fa unes setmanes pels corredors de l'institut alguns dels actors i actrius amb qui col·laboràrem el curs passat. Llavors només podíem donar-vos vagues promeses; però ara, després d'alguns preparatius i contactes, volem explicar-vos més detalls.

Des de començaments de l'estiu, de fet tan prompte com acabàrem amb Orfeu i Eurídice, donàvem voltes a la idea de representar Els ocells d'Aristòfanes. Vam aprofitar les vacances per a començar a documentar-nos: versions de l'obra, el maremàgnum d'internet, fins i tot llibres-catàleg d'ocells, qui ens ho anava a dir!! Però quedava (i queda encara en bona part) escriure una versió representable i pensar en els possibles escenaris per a actuar.

Potser tornar al Certamen Compitalia, com l'any passat? A l'institut, per descomptat. Però ens agradava també la idea de participar a les Jornades de Teatre Escolar d'Algemesí, una trobada de llarga tradició (l'any que ve es farà ja la divuitena edició). Tot estava molt bé i el projecte anava agafant cos. Però encara quedava una sorpresa final.

A través de l'A.V.E.C. (Associació Valenciana d'Expressió i Comunicació) vam conéixer la convocatòria del programa Tallers a Escena, un projecte de divulgació del teatre a l'escola patrocinat per la Fundació "La Caixa". Casualment, una de les obres que es proposaven en aquesta iniciativa era Els ocells, així que no vam dubtar a inscriure'ns-hi. Aquest pas ens garantia un valuós assessorament per part d'especialistes al llarg del procés de muntatge, i recursos d'escenografia i vestuari amb moltes possibilitats. El passat dilluns vam assistir a la primera reunió del grup de professors que ens hem inscrit al programa: ací llegireu més detalls de la trobada.

Com podeu vore hi ha molts motius per a estar il·lusionats. Hem tingut un mes atrafegat entre reunions i preparatius, i ara ens queda el més important: animar-vos a vosaltres també i esperar que col·laboreu amb la mateixa intensitat que el curs passat. I no sols ho podeu fer com a actors: totes les aportacions (música, escenografia, vestuari, maquillatge) seran benvingudes. És un esforç generós, fora del temps de classe i llevant temps al vostre lleure i descans. Però la recompensa s'ho val. Des d'ací us anirem contant pas a pas la nova aventura teatral al nostre institut.

* Hem pres d'aquesta pàgina la imatge amb l'esbós de vestuari per a un personatge d'Els ocells.

Agraïment

2006-10-31T12:00:00.000+01:00

Trenta dos alumnes de primer de Batxillerat ens acompanyàreu diumenge passat a la representació de L'amor del rossinyol al Teatre Rialto. Des que l'obra arribà a València ens havíem proposat que la coneguéreu. Diumenge era l'única opció tenint en compte els horaris de les representacions: no us ho havíem posat fàcil!! Així i tot la vostra resposta ha sigut magnífica: un gran al·licient per a nosaltres ara que el curs comença i comencem també a conéixer-vos. Gràcies per la vostra participació i confiem que disfrutàreu tant com nosaltres i altres amics amb qui vam coincidir al teatre.

Només ens queda animar-vos perquè es decidiu a treballar a partir d'una experiència tan intensa: opineu sobre l'espectacle, prepareu una ressenya per a la revista de l'institut (o per a aquest bloc), o investigueu una miqueta més sobre el mite i les referències al món clàssic presents a l'obra: us ajudarem en el que calga. Esperem les vostres col·laboracions!!

Llegint Ο ΔΙΚΑΙΟΠΟΛΙΣ (α)

2006-10-11T18:59:00.000+02:00

Practicar la lectura en grec és el primer pas per a començar a entendre la història del nostre protagonista, Diceòpolis. Així que si voleu repassar a casa el primer text que hem treballat podeu escoltar-lo al reproductor que trobareu en aquesta entrada. Us recomanem que comenceu seguint la lectura amb el text davant. Podeu utilitzar la pausa sempre que calga. I estaria molt bé que aconseguíreu, al final, entendre'l completament només escoltant-lo.

Això sí: disculpeu que el sofrit lector no siga locutor professional; i que no tinga les cordes vocals en les millors condicions: la bona voluntat és el que compta. Que li tragueu bon profit!

powered by ODEO

Novetat- Des d'ara podeu escoltar els capítols de la història de Diceòpolis a la Carpeta de classe (mireu als Enllaços del menú de la dreta). Quan hàgeu obert la carpeta busqueu a la secció Grec 1 un botó com aquest:

Ah! i la crida per a buscar actors-locutors per als pròxims capítols continua en peu. S'animeu?

Una carrera a vida o mort

2006-10-10T20:53:00.000+02:00

... llavors, una fruita de l'arbre
el descendent de Neptú va llançar, de les tres que tenia.
Pel desig de la poma brillant, l'admirada donzella
deixa la cursa i cull aquel or que per terra rodola.

Imatge: Atalanta i Hipòmenes de Guido Reni.
Text: Metamorfosis d'Ovidi (llibre X, versos 664-667). Traducció de Jordi Parramón.

En Cultura Clàssica dediquem part de la classe del dimarts a comentar un mite. Per ara anem triant aquestes històries sense altre criteri que el gust de cada moment. I com que a la mitologia sovint hi ha moltes versions d'una mateixa història, ens centrem en el nostre llibre de lectura (adaptada): les Metamorfosis del poeta llatí Ovidi.

La setmana passada ja publicàrem una entrada sobre el mite d'Eco i Narcís, que va animar-vos a escriure comentaris. Estaria bé que la iniciativa es consolidara; així que hui tornem amb una nova proposta. No us contarem el mite: només trobareu alguna imatge, text o música que el suggerisca. Deixem, doncs, la història en suspens perquè ens agradaria que la completàreu vosaltres amb els comentaris que envieu. Els enllaços que trobareu al text poden servir com a font de consulta. Per descomptat que tots podeu fer les vostres aportacions, no sols els alumnes de Cultura Clàssica.

Per cert, i com a curiositat: sabeu que hi ha un equip de futbol italià amb el nom de la protagonista d'aquest mite? La mitologia s'estén fins i tot pels noms d'alguns equips esportius: s'animeu a investigar-ho?

Una ajuda més per al control de Grec 1

2006-10-05T20:23:00.000+02:00

Hem preparat un test amb preguntes bàsiques sobre la matèria per al control del pròxim dimarts. Podeu accedir directament des d'ací. També teniu més informació i activitats de repàs a l'Agenda de Grec 1.

Bon estudi aquest llarg cap de setmana!!

El mite de hui

2006-10-03T21:18:00.000+02:00

Torna a mirar i ningú no s'acosta. "¿Què fa que t'amaguis?",
diu, i escolta només els mots que ha dit com retornen.
Hi insisteix i, enganyat per la pròpia veu que contesta,
diu: "Aquí, reunim-nos!" I aquesta a Eco li sembla
que és la resposta més agradable de totes: "Unim-nos!"

"Oh boscatges", els diu, "¿qui com jo ha sofert pel que estima? (...) Prou que m'agrada el que veig, però aquest que veig i m'agrada no l'assoleixo mai: així l'estimat em fa burla!

powered by ODEO

Imatges: Eco i Narcís de John William Waterhouse i Narcís de Caravaggio.
Textos: extractes de les Metamorfosis d'Ovidi (llibre III). Traducció de Jordi Parramón.
Música: Benjamin Britten, Sis Metamorfosis segons Ovidi per a oboé sol (número 5).

Novetats a la pàgina

2006-10-02T20:42:00.000+02:00

Com que aquests últims dies hem introduït algunes novetats a la pàgina, hem cregut convenient repassar-les perquè les pugueu aprofitar millor. Les trobareu al menú de la dreta:

Cada entrada del diari, com la que esteu llegint ara mateix, té algun tema assignat. El primer apartat del menú (Temes) permet accedir directament a les entrades relacionades amb cada un.

L'Arxiu és on es van guardant les diverses entrades que hem escrit, classificades pel mes i l'any. Així podeu recuperar una lectura en qualsevol moment.

L'apartat dels Enllaços és on hi ha les pàgines que us recomanem per al seguiment diari de la classe: l'Agenda té sobretot aquesta funció. Però també la Carpeta de classe pot ser útil si heu de baixar-vos algun arxiu complementari per a les diferents assignatures. Hi ha també l'enllaç a la pàgina de l'institut. Després teniu una selecció de Blocs o Diaris semblants al nostre: us recomanem que els visiteu, perquè sempre s'aprén del que fan els altres companys. Per últim als enllaços també hi ha, només per un temps, L'Àgora del curs passat, per si algú vol repassar el treball que férem aleshores.

Ja que parlàvem d'altres blocs, hem pensat triar cada setmana una entrada que ens haja paregut interessant per a proposar-vos-la com a lectura d'esplai sobre el món clàssic. Serà, doncs, la nostra Lectura de la setmana.

A Recomanem anirem posant els enllaços a pàgines que hem descobert fa poc, o que ens siguen útils per a allò que expliquem a classe en cada moment. Ara mateix podeu accedir des d'ací a la pàgina ΧΕΙΡΩΝ-CHIRON, publicada fa només uns dies i que us recomanem especialment. També teniu un parell d'enllaços, trets del diari digital Vilaweb, que poden interessar als alumnes de Grec 1, sobretot a alguna futura egiptòloga que sembla que tenim a classe...

Visiteu també... és l'espai per a altres recomanacions a Internet relacionades amb les nostres assignatures. Són pàgines que considerem imprescindibles i que sempre us donaran bones idees.

No cal explicar molt què és el Tauler d'anuncis. L'hem fet perquè tingueu un recordatori actualitzat de les dates que no heu d'oblidar. Podeu fer clic sobre cada nota per a ampliar informació. Es tracta d'una versió reduïda del Calendari que hi ha a l'Agenda.

I acabem amb la nostra adreça de correu electrònic que teniu a la vostra disposició per a qualsevol consulta. És una bona manera de participar en el projecte del bloc. Esperem que prompte s'animeu a contribuir més activament amb els vostres textos i comentaris: anirem explicant, a classe i ací mateix, com ho podeu fer.

De moment és tot. Us convidem a anar descobrint aquestes novetats.

Les paraules i els dies

2006-09-27T19:16:00.000+02:00

Investigar l'origen de les paraules, saber fer-ne un bon ús, ampliar el nostre vocabulari, i (per què no?) divertir-se amb el llenguatge. Són alguns dels avantatges de l'estudi de l'etimologia, que està present quasi cada dia a les nostres classes. Fins i tot els afortunats que impartixen i estudien l'assignatura Fonaments Lèxics de la Ciència i de la Tècnica poden dedicar-s'hi a temps complet.

Segur que més d'una vegada heu sentit curiositat per saber d'on provenia aquella paraula que us havia eixit al pas per primera vegada; o potser s'heu endut una sorpresa en saber l'origen d'una altra que, de tant com l'havíem pronunciat o escrit, semblava com de la família. Doncs una bona manera de seguir amb l'afició per les paraules i la seua història, alhora que una bona ajuda per als estudis, és el Rodamots.

Rodamots és un servei gratuït que us permet rebre diàriament (de dilluns a divendres) una paraula comentada al vostre correu. Apuntar-s'hi és facilíssim: només heu de donar la vostra adreça de correu electrònic; i si voleu cancelar la subscripció podeu fer-ho en qualsevol moment. Tan poca molèstia i un gran benefici, perquè al missatge diari llegireu:

La definició de la paraula amb les seues accepcions, com a un diccionari.
La seua etimologia, d'especial interés per a nosaltres.
Un parell de textos breus, literaris o periodístics normalment, on es pot vore la paraula al seu context d'ús.
La referència al tema setmanal (ara ho expliquem); i...
Alguns enllaços complementaris per a aprendre una miqueta més: sobre els autors dels textos citats, o altres paraules del Rodamots relacionades amb la del dia.

De tot plegat teniu una mostra ací, encara que si heu obert els enllaços anteriors ja coneixeu altres exemples. I què era allò del tema setmanal? Doncs que cada setmana les paraules triades compartixen un tema monogràfic: les d'aquesta, per exemple, van sobre els nombres; però a l'arxiu trobareu també paraules relacionades amb la música, el teatre, d'origen grec, etimologies curioses, onomatopeies, paraules i expressions valencianes... Segur que trobeu algun tema que us interesse.

I ja que parlem de l'arxiu: si de cas no podeu seguir el ritme de la paraula diària, no patiu. A l'arxiu del Rodamots les podeu recuperar totes, i a més organitzades per ordre alfabètic, cronològicament, pels autors dels textos citats, o per temes. Què més podem demanar?

Ja per a acabar, en aquesta invitació a esbrinar què hi ha darrere de les paraules de cada dia no podia faltar un savi amb totes les lletres, Joan Coromines, que va dedicar la seua vida a estudiar-les. Encara estem a temps de celebrar el centenari del seu naixement, i us convidem a conéixer la seua vida i obra per a retre-li un xicotet homenatge de gratitud.

Benvinguda a ΧΕΙΡΩΝ-CHIRON

2006-09-27T00:27:00.000+02:00

Amb la nostra felicitació per als companys que l'han fet possible, us presentem la pàgina Chironweb, Cultura Clàssica 2.o. De segur ens ajudarà a tots en la nostra feina, tant als profes com als estudiants. I perquè aneu fent-se una idea de la qualitat del projecte, copiem tot seguit el missatge de presentació dels autors:

A l'antiga Grècia, el nom de Chiron (Χείρων) éra sinònim de formació, d'educació, de saviesa. Sota el nom del centaure educador, un grup de docents de llengües clàssiques hem iniciat un projecte de treball col·laboratiu centrat en les nostres matèries.

Altres projectes molt interessants han propiciat aquesta iniciativa, assentant les bases per tal que nasquera aquesta nova proposta per a la cultura clàssica. Ho devem a pàgines com l' Anillo de Clásicas, del Projecte Grammaticus, Labyrinthus, www.culturaclasica.com , www.culturaclasica.net, tantes i tantes altres pàgines que ens serveixen diàriament per a les nostres classes. Chiron és l'evolució natural d'aquests recursos dintre una nova visió de l'ús d'Internet.

La pàgina de Chiron està realitzada per i per a professors de llengües clàssiques (tot i que també és una eina de consulta per a tot aquell interessat en l'antiguitat) interessats en l'ús de les noves tecnologies a l'aula, convençuts de que el coneixement creix a mesura que es comparteix. Per això, els continguts d'aquest nou espai augmenten amb la participació de tots i tots se'n beneficiem.

De moment, devem a la XTEC l'allotjament de la pàgina. Disposem de versions en diferents llengües (de moment llatí, espanyol, català, gallec i anglès), tot esperant més col·laboracions.

El contingut de la pàgina està estructurat en sis blocs:

- Wiki de recursos clàssics. Espai on recollim i classifiquem recursos sobre les llengües clàssiques i llur cultura.

- Marcador social. Lloc on classifiquem enllaços interessants mitjançant etiquetes.

- Galeria d'imatges. Imatges de temàtica clàssica per a ús docent.

- Planeta Clàssic. Espai on poder llegir les darreres actualitzacions dels blocs clàssics.

- Cursos. Oferta formativa per a professors en la plataforma moodle (encara en preparació).

- Calendari. Events i notícies de l'actualitat clàssica al dia.

Qualsevol d'aquestos blocs es pot emprar de consulta o referència, però allò més interessant és que és un projecte obert i que necessita de la teua participació per a crèixer.

Doncs..., llarga vida al centaure Quiró!!

Veniu al teatre?

2006-09-22T20:31:00.000+02:00

Progne, Tereu i Filomela han sigut els protagonistes del mite de la setmana a Cultura Clàssica. Així hem començat a tastar com són d'apassionades (i apassionants) aquestes històries; i també fins a quin punt ens ajuden a entendre'ns una miqueta millor. Recordeu allò que déiem del significat del final del mite, quan els déus intervenen i...?

... S'envola l'una pels boscos,
l'altra se'n va pels terrats, i el senyal d'aquesta matança
no s'ha esborrat dels seus pits, amb taques de sang a les plomes.
Ell, veloç pel propi dolor i el desig de punir-les,
es converteix en una au que al cap ostenta una cresta;
sense mesura el bec se li allarga en forma de llança:
l'au s'anomena puput, i sembla un elm el seu rostre.

Així acaba la seua versió de la història el poeta llatí Ovidi. En realitat triar aquest mite no era casual, perquè amb aquest pretext volem convidar-vos a celebrar el començament del curs de la millor manera possible: passem un dia a València i anem al teatre?

La proposta val la pena i estem segurs que us agradarà. Es tracta d'El amor del ruiseñor, una versió del mite de què parlàvem escrita per Timberlake Wertenbaker, i adaptada i dirigida pel valencià Jorge Picó. L'espectacle es va estrenar a començaments de l'estiu a Alzira, i ha viatjat després a San Sebastián, Mérida, Sagunt i al Festival del Castillo de Niebla (Huelva). Prompte iniciarà la temporada al teatre Rialto de València.

Podeu llegir més coses sobre l'obra en aquesta notícia d'el diari El País publicada arran de la representació a Mérida. També hi ha molta informació a la pàgina de Teatres de la Generalitat: imatges (com les que hem posat ací), dossiers sobre el text i l'equip artístic, el cartell i el programa de mà de l'obra... Us recomanem que feu una ullada. A nosaltres ens han agradat especialment aquestes cites que copiem tot seguit. La primera és de l'autora:

Se ha considerado que la obra trata de las mujeres, pero yo en realidad quería hablar de la violencia que estalla en las sociedades que han sido silenciadas durante demasiado tiempo. Sin el lenguaje, la brutalidad acaba triunfando.

I aquestes paraules d'un dels responsables del muntatge, Jorge Picó, ens parlen del poder evocador de la tragèdia clàssica i dels mites que en ella apareixen:

Tereo transgrede una norma, viola a la hermana de su mujer, y se desencadena el caos. El caos es interesante para el espectador, es la primera forma de protesta ante una realidad de Gran Hermano que se nos presenta sin fisuras, escrita como un mal guión. La tragedia nos acerca a hechos asombrosos, hombres y mujeres metamorfoseados en pájaros y a la verdad, que se nos revela en forma de comportamientos, e incide sobre la realidad aprovechando sus descuidos.

Encara destacaríem dos qualitats de l'espectacle que, pensem, el faran atractiu per a vosaltres. D'entrada la innocència amb que se'ns conta la història, quasi com en un conte de fades; i sempre amb la mateixa força i simbolisme que aquests solen tindre. I d'altra banda el ritme de la representació, molt semblant al d'una pel·lícula, amb escenes breus i diversitat d'escenaris.

Com podeu vore hi ha molts motius per a no perdre's l'oportunitat. Comencem a fer la llista? Segur que no se'n penedireu.

*La cita de les Metamorfosis d'Ovidi (llibre sisé, versos 668-674) és de la traducció de Jordi Parramón (Quaderns Crema).
** A les fotos podeu vore l'actriu Inés Díaz (Filomela), i el cor de les dones de Tràcia en diversos moments de la representació.

Llatí en acció

2006-09-14T19:01:00.000+02:00

Dedicat als qui heu començat hui amb el Llatí, ací teniu un vídeo (trobat al Blog de Carlos Cabanillas) amb un romà (¡!) discursejant.

Encara n'hi ha algun més en aquesta pàgina. Proveu-ho i a vore si els imiteu el pròxim dia ;-)

Valete discipuli!!

De nou en marxa

2006-09-13T22:23:00.000+02:00

Comencem el curs i encetem també una nova etapa del nostre Diari, amb canvi d'adreça. Esperem que siga per a millor. Si ens llegiu per primera vegada o voleu fer memòria, podeu repassar el bloc del curs passat fent clic ací.

Benvinguts tots i... avant!