Aquesta setmana el Ministeri de Cultura ha concedit el Premi Nacional de Poesia al llibre "Casa de Misericòrdia" de Joan Margarit. Del títol d'aquest poemari es desprén la valoració que fa l'autor del seu ofici (i de l'art en general) com a refugi contra una vida sovint inclement i hostil. La seua paraula austera i essencial transmet aquest desempar; i alhora aspira a explicar-lo, en una mena d'ordenació del caos que guarda relació amb l'altra ocupació de l'autor, la d'arquitecte.El món clàssic està present de tant en tant als versos de Joan Margarit. Com a exemple, copiem ací un poema del llibre premiat en què la conflictiva relació amb el pare entronca amb dos referències mitològiques: l'una és evident a partir del títol; l'altra segur que la identifiqueu.
Saturn
Vas estripar els meus llibres de poemes
i els vas llançar al carrer per la finestra.
Els fulls semblaven papallones rares
que anaven planejant damunt la gent.
No sé si ara podríem explicar-nos,
dos homes vells, cansats i decebuts.
Segurament que no. Deixem-ho així.
Volies devorar-me. Jo, matar-te.
Jo, el fill que vas tenir durant la guerra.
Bona lectura!
A la fotografia: Joan Margarit i els seus pares (http://www.joanmargarit.com).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada