Records de Sagunt

Ens ha costat una miqueta organitzar tot el material; però per fi, amb només un clic damunt les imatges, podeu repassar l'àlbum de la nostra visita a Sagunt. Bons moments que esperem haureu gaudit tant com nosaltres. Agraïm a tots la companyia i les fotos que heu aportat (Ricard en especial).

Des de fa uns quants anys anar a Sagunt és una grata obligació: ens resulta difícil imaginar-nos un curs sense dedicar unes classes al teatre i viure'l en directe. Confiem que els mals presagis que amenacen l'edifici no s'acaben complint. Per sort, de bones notícies també n'hi ha hagut aquesta setmana.

Felicitats a tots els que fan possible que aquesta festa seguisca viva!

Però... qui és Ifigènia?

Hui comença a Sagunt el Festival de Teatre Grecollatí. Nosaltres hi anirem dimecres; gaudirem de l'excepcional ambient que els organitzadors saben crear, i assistirem a dos representacions: una oportunitat única que cada any se'ns ofereix per tal de viure en directe el teatre clàssic. Pel matí coneixerem les peripècies de Luci, l'atrafegat protagonista de L'ase d'or. Passar de la novel·la original a un text teatral no haurà sigut fàcil: segur que els resultats no desmereixen l'esforç.

La tragèdia ens espera per la vesprada. Com sabeu serà Ifigènia a Àulida d'Eurípides, una de les últimes obres que va escriure. Ens crida l'atenció la humanitat dels seus personatges, vacil·lants igual que ho som tots quan es tracta de prendre una decisió transcendental. Com a mestre sever, Aristòtil compara Ifigènia amb els protagonistes fets d'una peça de les tragèdies canòniques. Així li retrau a Eurípides que "... la Ifigènia suplicant no s'assembla en res a la de després"; és a dir, a la que, de sobte, assumeix el seu destí i accepta el sacrifici pel bé de Grècia. Amb aquest canvi de parer tan radical es converteix en l'únic personatge de l'obra que podem qualificar d'heroic.

Potser a nosaltres no ens sorprén tant que Ifigènia passe sense transició de la pregària per la vida a l'acceptació valerosa de la mort. De fet, alguns comentaristes veuen en aquesta actitud l'evidència de la modernitat d'Eurípides. Si ho pensem bé, la valentia difícilment és una actitud meditada; i quasi sempre es manifesta com un rampell instintiu. No ens acabaríem de creure un heroi sense cap escletxa per al dubte i la por.

Un aprofitament molt interessant d'aquesta dualitat del personatge el trobem a l'obra teatral E.R. de Josep M. Benet i Jornet, estrenada l'any 1994, i portada al cinema dos anys després per Ventura Pons sota el títol d' Actrius. Una jove estudiant de teatre rep els consells de dos actrius consagrades. Prenent com a referència la Ifigènia d'Eurípides, cada una li fa vore una faceta aparentment oposada del personatge, la que més s'adiu amb el seu temperament. La jove aspirant, il·lusionada pel desig d'emular-les i convertir-se en una gran actriu, acaba exclamant:

"Seré aquella noia que vol viure, que vol la llum, però que acaba acceptant el sacrifici, que acaba acceptant representar la innocència immolada!"

Podeu llegir un fragment de l'obra de Benet i Jornet en aquests apunts per a la lectura de la tragèdia. Us proposem també revisar alguns moments de la pel·lícula que Michael Cacoyannis va filmar l'any 1977 a partir de la tragèdia d'Eurípides; com ara la pregària d'Ifigènia al seu pare Agamèmnon:



Molt bona setmana de teatre a tots!!

Καλά Χριστούγεννα

Encara que l'arribada del Nadal ha deixat a Despina Vandi una miqueta trista...



... aprofitem la seua visita per a desitjar-vos a tots unes molt bones festes!!

I què hem aprés?

Per a ajudar-vos a repassar allò d'interessant que vam aprendre a la visita a l'exposició "Reflexos d'Apol·lo", hem preparat unes propostes de treball:

Després de la visita...

Podeu recordar ací alguna de les peces exposades en què ens vam detindre especialment:

Esperem les vostres contribucions: ja sabeu que ΝΙΚΗ us té reservat el major dels premis!

*La foto d'Apol·lo que es pot vore a les diapositives és d'Ana Ovando.

Una classe al museu

On millor? Ja que ens passem el curs intentant que valoreu allò que els grecs i els romans ens han llegat, estarà bé comprovar-ho de primera mà: veure (i admirar) alguns dels testimonis materials de la cultura clàssica que la ciutat ens ofereix.

Així que el pròxim divendres, dia 19, eixirem puntuals de l'institut a les 9:00. Amb l'autobús 81 anirem al Museu de Prehistòria, per tal de visitar l'exposició "Reflexos d'Apol·lo" sobre la cultura de l'esport a Grècia i Roma. Al mateix edifici vorem també les sales dedicades a la presència del món romà al nostre territori. Entre una visita i l'altra hi haurà temps per fer un mosset al bonic pati del Museu.

Després, un passeig fins al centre històric. Pels voltants de la catedral ens situarem a la primera València, la Valentia dels romans. I acabarem la visita a la Cripta de Sant Vicent, on ens explicaran més detalls de tot plegat. Tornarem junts a l'institut amb l'autobús cap a les 14:00.

I perquè aneu fent boca, us recomanem algunes visites a Internet. És important que hi dediqueu un temps, ja que us demanarem unes activitats de recapitulació la setmana que ve. Ací teniu els suggeriments:

• Com que Apol·lo serà protagonista de l'exposició al museu, podeu aprendre més coses d'ell amb aquesta presentació.


• D'Hèracles (Hèrcules) també direm alguna cosa i ací us el presenten molt bé. De la mateixa pàgina podeu consultar també la secció dedicada als jocs olímpics de l'antiga Grècia. De passada, practicareu una miqueta l'anglés...


• Ana ens ofereix un bonic reportatge fotogràfic de l'exposició que visitarem, amb imatges preses durant la seua estada a Tarragona.


• Una altra professora, Amparo, ens ha preparat una perfecta introducció a la València dels romans en aquest article. Pareu-li molta atenció!


• I si voleu revisar alguns detalls de la vida dels romans, ací teniu alguns enllaços de la Kalipedia, un nou recurs per a aprendre amb Internet que té molt bona pinta: la seua vida quotidiana; com projectaven les ciutats; i un vídeo sobre el famós Colisseu.

Que ho disfrutem!!

*Foto de Sebastià Giralt a Chiron: l'Apol·lo de Màntua al Museu del Louvre.

Per a començar...

Ara que ja ens hem conegut a classe, volem donar la benvinguda a tots els alumnes de l'I.E.S. El Cabanyal que visiteu aquesta pàgina. Ens agradaria que us fóra útil al llarg de la travessia d'enguany. Això sí: estem segurs que millorarà amb la vostra col·laboració; per tant, ja sabeu que teniu les portes sempre obertes.

De moment, ací us deixem dos documents que ens serviran per a començar a treballar amb els alumnes de Grec 1 i Grec 2. El nostre espai habitual per als materials de classe serà la Carpeta de cada assignatura: les teniu a l'apartat Enllaços del menú de la dreta.

Benvinguts tots i que comenceu el curs amb molta il·lusió! Ens trobarem ací.


*Foto de Santi Carbonell a Chiron.

De trasllat

Hui, i no sense recança, he deixa't l'Institut Sant Vicent Ferrer d'Algemesí. Mentre els alumnes anaven amunt i avall consultant les notes de setembre i enllestint les últimes matrícules, a mi em tocava acomiadar-me de tots els companys amb qui he compartit aquests dos anys. Quantes coses bones ens han passat! De totes guardaré record. Tant de bo hi haja moltes ocasions per a retrobar-nos. Almenys el miracle d'Internet ens ho pot facilitar: per alguna cosa aquest diari de classe va començar a Algemesí ara fa un any i mig. Gràcies a tots els qui amb les vostres visites ens heu animat a continuar. Ja sabeu que aquest espai sempre estarà obert per a vosaltres.

I ara em toca també posar tota la il·lusió en el nou curs, a un nou institut que tot just comence a conéixer. Esperem contar-ho des d'ací.