Amor i transgressió

Temps enrere, com avui, ja es veia l'amor com una força indomable i transgressora. Amb les paraules que us hem copiat més avall ho va cantar un cor en escena a l'Atenes del segle V a.C.

El poder de l'amor es fa més evident encara en temps de guerra, quan la injustícia, la crueltat i la repressió el volen fer callar. Antígona, com a personatge mític, n'és un símbol: una adolescent que es rebel·la contra l'autoritat insensible, contra la seua pròpia família. El deliri amorós la porta a defensar els seus principis contra tot i contra tots. Us convidem a conéixer-la millor.



Ἔρως ἀνίκατε μάχαν,
Amor invencible en batalla,
Ἔρως, ὃς ἐν κτήνεσι πίπτεις,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
ὃς ἐν μαλακαῖς παρειαῖς
que vas a les galtes suaus
νεάνιδος ἐννυχεύεις,
de la joveneta a fer nit
φοιτᾷς δ'ὑπερπόντιος ἔν τ'
i rondes més enllà del mar
ἀγρονόμοις αὐλαῖς·
i per les feréstegues clastes:
καί σ' οὔτ' ἀθανάτων φύξιμος οὐδεὶς
de tu ningú no s'escapa, ni dels celestes que no moren
οὔθ' ἁμερίων σέ γ' ἀνθρώ-
ni dels efímers humans;
πων, ὁ δ'ἔχων μέμηνεν.
i el qui et té, tot d'una delira.

*Versos 781-790 d'Antígona de Sòfocles. La traducció és de Carles Riba.