I per què no?

Ja fa dies que vaig rebre de tres amics i companys una invitació per fer-los costat en una justa reivindicació: les nostres assignatures tornen a estar en perill. L'amenaça plana (només?) sobre dues d'elles; i no es tracta d'un dany menor. Per als professors de clàssiques, acostumats com estem a viure al límit, les conseqüències seran dràstiques. Tenim un camp d'actuació ja prou reduït, i encara ens l'acurten més... Com no sentir-se indignat?

Però més enllà de defensar la nostra situació particular, voldria compartir des d'ací alguns pensaments que em venien al cap aquests dies. Considere que, honradament, qualsevol s'hauria d'estranyar davant el tracte que reben els estudis clàssics a l'educació. És cert que tots ens hem enfrontat alguna vegada a la fatídica pregunta: i això per a què serveix? O ens hem autocompadit en moments de feblesa dient: que difícil és ensenyar els clàssics avui! Però de seguida la realitat ens torna senyals d'optimisme; tants que, de fet, no podem deixar de pensar que els cecs i insensibles són molts menys que els que hi veuen els beneficis. Llibres que anuncien a la portada "El món clàssic" no fan enrere cap lector, ben al contrari. He sentit gent de tota mena que tenia molt bon record de la seua formació clàssica, per escassa que haja sigut. I el més important: els alumnes responen! No és gens difícil enganxar-los als clàssics. Hi ha tant i tan bo per explicar-los que el vertader problema és triar de què els parlarem cada dia. Si algú vol proves d'aquesta vitalitat, a només un clic les trobarà.

Però com que uns pocs sembla que han decidit que sobrem, potser els tornem la pilota i els preguntem: I per què no? Per què hem de malbaratar aquest patrimoni? Els que saben ens donen prou arguments per defensar-nos. Aquest bonic text de Nietzsche que ens oferia Ramón Torné posa de manifest la necessitat i l'actualitat de la filologia. I com que de la filologia a la filosofia només hi ha un pas, no ve malament recordar aquestes paraules d'un d'aquells savis que menys s'han cregut que ho eren; així que ens l'hauríem d'escoltar amb tot l'interés:

Es muy notable que las cosas en nuestro siglo hayan llegado al punto de que la filosofía sea, aun para la gente de entendimiento, un nombre vano y fantástico, que se considera de nula utilidad y de nulo valor, tanto en la opinión como de hecho. (...) Se comete un gran error pintándola inaccesible a los niños y con un rostro ceñudo, altivo y terrible. ¿Quién me la ha enmascarado con ese falso semblante, pálido y repelente? Nada hay más alegre, más airoso, más divertido y casi diría que retozón. No predica otra cosa que fiesta y buen tiempo.

De com cal ensenyar les llengües clàssiques ens parla més endavant Montaigne en aquest mateix text. Ho deixarem per a un altre dia, tot esperant que els qui manen recuperen el seny.

* La cita de Montaigne correspon a l'assaig "La formación de los hijos" (llibre I, capítol XXV), segons la traducció de Jordi Bayod publicada per Acantilado.