2.4.09

Malgrat tot... a Sagunt!!

Dimarts era la nostra cita amb el Festival de Teatre Grecollatí de Sagunt. A l'hora de l'eixida el temps no acompanyava: pluja intermitent, carrers mullats i cel amenaçador. Tot i això, posàrem a prova el nostre optimisme i férem camí, il·lusionats però amb l'ai al cor.

En arribar a Sagunt ens ho confirmaven: les dos representacions de la jornada quedaven suspeses, igual com havia passat dilluns. I allà ens teniu improvisant alguna activitat per als nostres resignats alumnes. Hem d'agrair l'amabilitat de Quique i dels professors de "Ludere et Discere" que de seguida ens van fer un lloc als sol·licitadíssims Tallers de Cultura Clàssica. I de sobte...

Una ullada de sol va animar els organitzadors i el grup de teatre Komos a posar en peu la representació matinal en un temps rècord. A les 12:30 ja sèiem al teatre romà per veure "Les Troianes" d'Eurípides. Malgrat les limitacions de l'equip de so, feia goig compartir l'experiència: tothom, davant i darrere de l'escenari, havia posat el millor de si mateix perquè fóra possible.

"Les Troianes" són teatre del bo, d'aquell que no passa de moda. Per desgràcia, diríem, si atenem a l'argument. No renunciem a treballar amb més deteniment l'obra amb vosaltres. Ara pareu atenció a aquest vídeo promocional d'una recent posada en escena de la tragèdia d'Eurípides, molt indicat com a recordatori:



Després de la pausa per dinar tornà la inquietud: un cel gris i quatre gotes ens van tindre pendents de l'amenaça de suspensió. Però ja ho deien els romans: Audaces Fortuna iuvat. Finalment Psèudol i companyia pujaren a l'escenari i vam acabar el dia amb un somriure. Un espectacle excel·lent.

En tornar, el cansament i el fred que havíem patit es notava. Però si tanta gent es capaç de fer front a les adversitats pel teatre clàssic, hem de donar-ho per bo. L'agraïment d'enguany és, doncs, especial: als companys que treballeu a Sagunt aquesta setmana; als quinze professors del centre que ens vau fer costat al llarg del dia; i sobretot als vuitanta alumnes que aguantàreu amb més paciència que ningú. Això sí que és un gust.

2 comentaris:

victoria ha dit...

Sinceramente no es por ser agua fiestas, pero la verdad es que la obra de la tarde no era muy ingenosa... parecia que cuantas más palabrotas decian más se reia la gente. Pues vaya¡¡¡

Manolo ha dit...

Ja se sap Victoria: el teatre és catarsi i les paraulotes poden ajudar. A la comèdia grega encara és més patent: a veure si l'any que ve ho podem comprovar!