No podien faltar

Com tornar de Sagunt i no repassar les fotos? Enguany hem d'agrair a Júlia que ens regalara aquest reportatge. No us perdeu tampoc la festassa que va haver divendres passat, amb actors i públic vestits a la romana i parlant en llatí!



I per completar el recordatori us deixem aquesta presentació etimològica i multicolor que han preparat els alumnes de Fonaments Lèxics. La trobareu també al nostre blog de classe.

Malgrat tot... a Sagunt!!

Dimarts era la nostra cita amb el Festival de Teatre Grecollatí de Sagunt. A l'hora de l'eixida el temps no acompanyava: pluja intermitent, carrers mullats i cel amenaçador. Tot i això, posàrem a prova el nostre optimisme i férem camí, il·lusionats però amb l'ai al cor.

En arribar a Sagunt ens ho confirmaven: les dos representacions de la jornada quedaven suspeses, igual com havia passat dilluns. I allà ens teniu improvisant alguna activitat per als nostres resignats alumnes. Hem d'agrair l'amabilitat de Quique i dels professors de "Ludere et Discere" que de seguida ens van fer un lloc als sol·licitadíssims Tallers de Cultura Clàssica. I de sobte...

Una ullada de sol va animar els organitzadors i el grup de teatre Komos a posar en peu la representació matinal en un temps rècord. A les 12:30 ja sèiem al teatre romà per veure "Les Troianes" d'Eurípides. Malgrat les limitacions de l'equip de so, feia goig compartir l'experiència: tothom, davant i darrere de l'escenari, havia posat el millor de si mateix perquè fóra possible.

"Les Troianes" són teatre del bo, d'aquell que no passa de moda. Per desgràcia, diríem, si atenem a l'argument. No renunciem a treballar amb més deteniment l'obra amb vosaltres. Ara pareu atenció a aquest vídeo promocional d'una recent posada en escena de la tragèdia d'Eurípides, molt indicat com a recordatori:

Després de la pausa per dinar tornà la inquietud: un cel gris i quatre gotes ens van tindre pendents de l'amenaça de suspensió. Però ja ho deien els romans: Audaces Fortuna iuvat. Finalment Psèudol i companyia pujaren a l'escenari i vam acabar el dia amb un somriure. Un espectacle excel·lent.

En tornar, el cansament i el fred que havíem patit es notava. Però si tanta gent es capaç de fer front a les adversitats pel teatre clàssic, hem de donar-ho per bo. L'agraïment d'enguany és, doncs, especial: als companys que treballeu a Sagunt aquesta setmana; als quinze professors del centre que ens vau fer costat al llarg del dia; i sobretot als vuitanta alumnes que aguantàreu amb més paciència que ningú. Això sí que és un gust.