El pes del passat

Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia...

Aquests primers versos de l'Odissea s'escolten dues vegades a El lector, la recent versió cinematogràfica de la novel·la homònima de Bernhard Schlink. L'adolescent Michael Berg les llig a la seua estimada Hanna: són els seus deures de l'escola. Molts anys després Michael, ja un home madur, tornarà als mateixos versos, a la mateixa edició escolar del poema homèric, per llegir-los de nou a Hanna en circumstàncies ben diferents.

Els anys i el pes d'un trist passat separen llavors els amants. Quan es van conéixer feia pocs anys que Alemanya havia deixat enrere l'horror del nazisme. Però les conseqüències de l'holocaust marcaran encara els encontres posteriors de Michael i Hanna: primer a l'hora de passar comptes amb els autors dels crims; i finalment quan de nou la lectura els uneix en la distància, en un intent de redimir els errors comesos.

Amor i lectura són inseparables al llarg de la relació entre els dos protagonistes. I l'Odissea simbolitza millor que cap altre llibre el drama que viuen. A la novel·la Michael ens confessa:

En aquell temps llegia l'"Odissea" de nou. L'havia llegida per primer cop a l'escola i la tenia a la memòria com la història d'una tornada a la pàtria. Però no és la història de cap tornada. Com havien de creure en tornades els grecs, que sabien que no navegues dues vegades pel mateix corrent d'aigua? Ulisses no torna a casa per restar-hi sinó per tornar a partir. L'"Odissea" és la història d'un moviment que té un objectiu i alhora no en té cap, que és triomfal i alhora inútil.

Són massa profundes les antigues ferides perquè torne la felicitat dels primers temps. Però al final ens fa l'efecte que una tímida redempció arriba per als dos amants: per a Hanna gràcies a la lectura; i per a Michael en posar per escrit la seua història. Els llibres, doncs, hi tenen molt a veure.

* La traducció dels versos de l'Odissea és de Carles Riba.
** La cita de la novel·la El lector pertany a la traducció de Carme Gala publicada per l'editorial Empúries.
*** La imatge l'hem presa de la pàgina de Rotten Tomatoes dedicada a la pel·lícula.