Εὔδαιμον φῦλον πτηνῶν
οἰωνῶν, οἳ χειμῶνος μὲν
χλαίνας οὐκ ἀμπισχνοῦνται·
οὐδ' αὖ θερμὴ πνίγους ἡμᾶς
ἀκτὶς τηλαυγὴς θάλπει· [...]
χειμάζω δ' ἐν κοίλοις ἄντροις
νύμφαις οὐρείαις συμπαίζων·
ἠρινά τε βοσκόμεθα παρθένια
λευκότροφα μύρτα Χαρί-
των τε κηπεύματα.
Feliç la raça dels alats ocells, que a l'hivern no es tapen amb mantes. Ni tampoc el càlid raig del sol al ple de l'estiu ens abrasa. [...] L'hivern el passe a les coves fondes compartint jocs amb nimfes de la muntanya. I a la primavera ens alimentem amb murtes virginals de blanca flor, i amb els prats de les Gràcies.
Text- Extractes de Els ocells d'Aristòfanes (versos 1088-1101)
Música- Walter Braunfels, Die Vögel (Els ocells). Preludi.