I el guanyador és...

Tots hem estat al cas aquests últims dies de les travesses sobre els candidats a l'Olimp del cinema. Ara que ja s'ha resolt la incògnita, segur que els premis hauran deixat satisfets a uns i frustrats a altres; hi haurà qui els considere merescuts, i altres poc menys que un frau. Haurem d'esperar, però, per conéixer el veredicte del temps, el més decisiu; el que tantes vegades acaba per relegar a l'oblit els orgullosos guanyadors del dia.

Per confirmar-ho una vegada més, Claudi Elià ens recorda en to escèptic el resultat d'un concurs teatral a les Grans Dionísies d'Atenes:

En el año de la nonagésima primera Olimpiada -cuando Exéneto de Acragante ganó la carrera del estadio-, compitieron entre sí Jenocles y Eurípides. El ganador fue este Jenocles -quien quiera que fuese- con "Edipo", "Licaón", "Bacantes" y, como drama satírico, "Atamante". Eurípides quedó en segundo lugar con "Alejandro", "Palamedes", "Troyanas" y "Sísifo" como drama satírico. Resulta ridículo -¿o no es así?- que Jenocles ganara y que Eurípides fuera derrotado, y, aún más, con estas obras suyas. Por lo tanto, una de dos: o bien los jueces eran unos ignorantes y unos necios, y estaban incapacitados para un recto juicio, o bien habían sido sobornados. Cualquiera de las dos posibilidades resulta extraña e indigna de los atenienses.

Com ja sabeu, enguany vorem a Sagunt una de les obres citades per Claudi Elià: les Troianes d'Eurípides. Què us sembla si per anar preparant-nos mirem de resoldre aquest qüestionari?

• Quin premi simbòlic s'atorgava als guanyadors en el concurs teatral de les Grans Dionísies en Atenes?
• Quantes de les obres citades per Claudi Elià han arribat fins a nosaltres?
• Què era un drama satíric?
• Quina relació trobes entre les tres tragèdies que va presentar Eurípides al concurs?

Les Troianes ens esperen a Sagunt. Comencem a llegir...?

*La cita de Claudi Elià (llibre II, capítol 8) correspon a la traducció de Juan Manuel Cortés publicada a la Biblioteca Clásica Gredos amb el títol "Historias curiosas".
**La imatge de la figureta de terracota de Tanagra l'hem pres de la Viquipèdia.

El pes del passat

Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia...

Aquests primers versos de l'Odissea s'escolten dues vegades a El lector, la recent versió cinematogràfica de la novel·la homònima de Bernhard Schlink. L'adolescent Michael Berg les llig a la seua estimada Hanna: són els seus deures de l'escola. Molts anys després Michael, ja un home madur, tornarà als mateixos versos, a la mateixa edició escolar del poema homèric, per llegir-los de nou a Hanna en circumstàncies ben diferents.

Els anys i el pes d'un trist passat separen llavors els amants. Quan es van conéixer feia pocs anys que Alemanya havia deixat enrere l'horror del nazisme. Però les conseqüències de l'holocaust marcaran encara els encontres posteriors de Michael i Hanna: primer a l'hora de passar comptes amb els autors dels crims; i finalment quan de nou la lectura els uneix en la distància, en un intent de redimir els errors comesos.

Amor i lectura són inseparables al llarg de la relació entre els dos protagonistes. I l'Odissea simbolitza millor que cap altre llibre el drama que viuen. A la novel·la Michael ens confessa:

En aquell temps llegia l'"Odissea" de nou. L'havia llegida per primer cop a l'escola i la tenia a la memòria com la història d'una tornada a la pàtria. Però no és la història de cap tornada. Com havien de creure en tornades els grecs, que sabien que no navegues dues vegades pel mateix corrent d'aigua? Ulisses no torna a casa per restar-hi sinó per tornar a partir. L'"Odissea" és la història d'un moviment que té un objectiu i alhora no en té cap, que és triomfal i alhora inútil.

Són massa profundes les antigues ferides perquè torne la felicitat dels primers temps. Però al final ens fa l'efecte que una tímida redempció arriba per als dos amants: per a Hanna gràcies a la lectura; i per a Michael en posar per escrit la seua història. Els llibres, doncs, hi tenen molt a veure.

* La traducció dels versos de l'Odissea és de Carles Riba.
** La cita de la novel·la El lector pertany a la traducció de Carme Gala publicada per l'editorial Empúries.
*** La imatge l'hem presa de la pàgina de Rotten Tomatoes dedicada a la pel·lícula.

Amor i transgressió

Temps enrere, com avui, ja es veia l'amor com una força indomable i transgressora. Amb les paraules que us hem copiat més avall ho va cantar un cor en escena a l'Atenes del segle V a.C.

El poder de l'amor es fa més evident encara en temps de guerra, quan la injustícia, la crueltat i la repressió el volen fer callar. Antígona, com a personatge mític, n'és un símbol: una adolescent que es rebel·la contra l'autoritat insensible, contra la seua pròpia família. El deliri amorós la porta a defensar els seus principis contra tot i contra tots. Us convidem a conéixer-la millor.



Ἔρως ἀνίκατε μάχαν,
Amor invencible en batalla,
Ἔρως, ὃς ἐν κτήνεσι πίπτεις,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
ὃς ἐν μαλακαῖς παρειαῖς
que vas a les galtes suaus
νεάνιδος ἐννυχεύεις,
de la joveneta a fer nit
φοιτᾷς δ'ὑπερπόντιος ἔν τ'
i rondes més enllà del mar
ἀγρονόμοις αὐλαῖς·
i per les feréstegues clastes:
καί σ' οὔτ' ἀθανάτων φύξιμος οὐδεὶς
de tu ningú no s'escapa, ni dels celestes que no moren
οὔθ' ἁμερίων σέ γ' ἀνθρώ-
ni dels efímers humans;
πων, ὁ δ'ἔχων μέμηνεν.
i el qui et té, tot d'una delira.

*Versos 781-790 d'Antígona de Sòfocles. La traducció és de Carles Riba.