I a Barcelona també! Estem preparant aquest viatge per als dies 20, 21 i 22 de novembre. Pots consultar tota la informació fent clic sobre la imatge:
Us animem a acompanyar-nos; i a contribuir amb els vostres suggeriments perquè l'experiència siga inoblidable. Mentrestant, ací teniu un àlbum de fotos comentades perquè s'acabeu de decidir. L'Asclepi ens espera! Qui s'apunta?
*Fotografia d'Ana Ovando a Chiron.
13.10.08
8.10.08
La poesia com a refugi
Aquesta setmana el Ministeri de Cultura ha concedit el Premi Nacional de Poesia al llibre "Casa de Misericòrdia" de Joan Margarit. Del títol d'aquest poemari es desprén la valoració que fa l'autor del seu ofici (i de l'art en general) com a refugi contra una vida sovint inclement i hostil. La seua paraula austera i essencial transmet aquest desempar; i alhora aspira a explicar-lo, en una mena d'ordenació del caos que guarda relació amb l'altra ocupació de l'autor, la d'arquitecte.
El món clàssic està present de tant en tant als versos de Joan Margarit. Com a exemple, copiem ací un poema del llibre premiat en què la conflictiva relació amb el pare entronca amb dos referències mitològiques: l'una és evident a partir del títol; l'altra segur que la identifiqueu.
Saturn
Vas estripar els meus llibres de poemes
i els vas llançar al carrer per la finestra.
Els fulls semblaven papallones rares
que anaven planejant damunt la gent.
No sé si ara podríem explicar-nos,
dos homes vells, cansats i decebuts.
Segurament que no. Deixem-ho així.
Volies devorar-me. Jo, matar-te.
Jo, el fill que vas tenir durant la guerra.
Bona lectura!
A la fotografia: Joan Margarit i els seus pares (http://www.joanmargarit.com).
El món clàssic està present de tant en tant als versos de Joan Margarit. Com a exemple, copiem ací un poema del llibre premiat en què la conflictiva relació amb el pare entronca amb dos referències mitològiques: l'una és evident a partir del títol; l'altra segur que la identifiqueu.
Saturn
Vas estripar els meus llibres de poemes
i els vas llançar al carrer per la finestra.
Els fulls semblaven papallones rares
que anaven planejant damunt la gent.
No sé si ara podríem explicar-nos,
dos homes vells, cansats i decebuts.
Segurament que no. Deixem-ho així.
Volies devorar-me. Jo, matar-te.
Jo, el fill que vas tenir durant la guerra.
Bona lectura!
A la fotografia: Joan Margarit i els seus pares (http://www.joanmargarit.com).
5.10.08
Llegir, comprendre, traduir
Després dels primers passos en la lectura del grec, ens arriba el moment d'enfrontar-nos a un text: de llegir-lo bé, per descomptat; d'entendre el que ens vol explicar, evidentment; i de traduir-lo, potser també, però només en últim lloc i si ho trobem convenient.
La traducció s'ha considerat sovint l'activitat principal a les classes de grec i llatí. Tan assimilat ho tenim que, en llegir un text un parell de vegades, no és estrany que a algú se li'n vaja la mà anotant amb impaciència un primer intent de traducció al quadern; fins i tot al llibre mateix, fent esforços per encabir-la entre les ratlles del text. Aleshores us hem de recordar: no us precipiteu i no comenceu pel final!
Per què no traduir d'entrada el text? Perquè eixe no és el nostre objectiu principal, sinó comprendre el que estem llegint. Escriure abans d'hora la traducció ens estalvia pensar més: ja tenim la feina feta. Però aleshores, en tornar al text grec, potser no sabrem el que estem llegint si no fem una ullada a la traducció. A més, no serà estrany que cada vegada ens coste més llegir en grec, si tan sols ens interessa tenir ben copiada la traducció.
Canviar aquest hàbit ens exigeix més concentració i participació a classe. Concentració per a escoltar les primeres lectures del text que us fem, amb tanta expressivitat com podem. Participació a l'hora d'anar esbrinant entre tots el seu sentit, per exemple a partir de preguntes de comprensió com les que anireu trobant ací. I de nou concentració quan sigueu vosaltres els que llegiu de veritat el text grec. De veritat perquè, tots ho sabeu, es nota quan algú està entenent allò que llig, fins i tot sense traduir-ho mentalment. Aquest sí ha de ser el nostre objectiu primer. Després arribarà la traducció, si cal.
No us sembla interessant una classe així (de llatí en aquest cas)?
Mirarem, doncs, de fer-li cas al professor Miraglia perquè l'experiència d'aprendre llengües clàssiques resulte més participativa. S'animeu?
P.D.- Encara teniu uns dies per a tornar a veure el documental sobre Empúries de TV3. Hi trobareu moltes referències que hem comentat a classe els últims dies. Aprofiteu!
La traducció s'ha considerat sovint l'activitat principal a les classes de grec i llatí. Tan assimilat ho tenim que, en llegir un text un parell de vegades, no és estrany que a algú se li'n vaja la mà anotant amb impaciència un primer intent de traducció al quadern; fins i tot al llibre mateix, fent esforços per encabir-la entre les ratlles del text. Aleshores us hem de recordar: no us precipiteu i no comenceu pel final!
Per què no traduir d'entrada el text? Perquè eixe no és el nostre objectiu principal, sinó comprendre el que estem llegint. Escriure abans d'hora la traducció ens estalvia pensar més: ja tenim la feina feta. Però aleshores, en tornar al text grec, potser no sabrem el que estem llegint si no fem una ullada a la traducció. A més, no serà estrany que cada vegada ens coste més llegir en grec, si tan sols ens interessa tenir ben copiada la traducció.
Canviar aquest hàbit ens exigeix més concentració i participació a classe. Concentració per a escoltar les primeres lectures del text que us fem, amb tanta expressivitat com podem. Participació a l'hora d'anar esbrinant entre tots el seu sentit, per exemple a partir de preguntes de comprensió com les que anireu trobant ací. I de nou concentració quan sigueu vosaltres els que llegiu de veritat el text grec. De veritat perquè, tots ho sabeu, es nota quan algú està entenent allò que llig, fins i tot sense traduir-ho mentalment. Aquest sí ha de ser el nostre objectiu primer. Després arribarà la traducció, si cal.
No us sembla interessant una classe així (de llatí en aquest cas)?
Mirarem, doncs, de fer-li cas al professor Miraglia perquè l'experiència d'aprendre llengües clàssiques resulte més participativa. S'animeu?
P.D.- Encara teniu uns dies per a tornar a veure el documental sobre Empúries de TV3. Hi trobareu moltes referències que hem comentat a classe els últims dies. Aprofiteu!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)