7.10.09

Paraules que els mites ens han deixat

Aquest apunt està dedicat sobretot als alumnes de Fonaments Lèxics, amb els qui anem fent descobriments entre l'etimologia i la terminologia. Però qualsevol que s'hi apunte és ben rebut. Si ens acompanyeu aprendreu algunes paraules noves i comprovareu que, en el lèxic també, els mites ens són ben propers.

L'excusa perfecta ens la dóna la visita imminent de l'exposició "Nosaltres els déus" que ens porta al centre el Museu de Prehistòria de València. Molts alumnes s'han acostat ja a la mitologia gràcies a aquesta iniciativa en què col·laboraren els companys del grup de Cultura Clàssica de Sagunt. A nosaltres ens toca ara, i fins el 26 d'octubre mirarem de traure-li profit.

Per començar recuperem aquest àlbum d'imatges del nostre bloc de classe (a veure si prompte el reprenem!). La proposta és fer-ne un de semblant amb la vostra ajuda. Mentre jugueu al penjat, o resoleu aquest encreuat etimològic, podreu descobrir noves paraules que us portaran als mites que les han originat. Un bon diccionari i una completa pàgina sobre mitologia, com aquesta (o la Viquipèdia) us seran molt útils per triar les vostres paraules i imatges. Les "pegarem" totes juntes al nostre àlbum.

I ja posats, farem aquest bonic exercici sobre la presència de la cultura clàssica en la taula periòdica dels elements químics. També ací compteu amb bones ajudes, com aquesta presentació de María José Martín; o l'excel·lent treball que va fer Ángel Luis Gallego amb aquesta pàgina.

Que tot us siga grat i profitós!

* L'exercici "Química i clàssics" el va publicar la revista Auriga al seu número 20 (primavera de 1998).

5.10.09

De pel·lícula

És inevitable parlar aquests dies d'Hipàtia: i per a nosaltres encara més, amb el nom que li posàrem al bloc. Així que per intentar encabir l'àgora d'Alexandria en aquesta, més menuda, us deixem un multienllaç de la pel·lícula: segur que us agradarà.



Si voleu saber-ne més coses, seguiu la pista de l'enllaç que hem posat en el nom de la protagonista. O mireu el que han dit sobre la pel·lícula a "Informe Semanal". També podeu tafanejar el xat, on hem copiat altres propostes tot conversant amb Diego els últims dies.

Ara ja només ens queda anar junts al cine. S'apunteu? L'Alexandria d'Hipàtia queda una miqueta lluny de l'Atenes de Diceòpolis i Eufilet. Però valdrà la pena.

16.9.09

Acostar-se a Grècia

Amb la il·lusió i els nervis del curs acabat d'estrenar us saludem a tots: als que ja coneixeu quasi tots els racons de la nostra àgora, i als que entreu en ella per primera vegada. En començar el Batxillerat moltes novetats se'ns presenten. El nostre repte serà descobrir una llengua i una cultura amb què tenim molt en comú. Mirarem de fer-vos el camí d'allò més atractiu. D'arguments no ens en faltaran, ja ho veureu!
Per començar, tasteu aquest vídeo ple de sabors de Grècia i repetiu tant com vulgueu... Bon profit, καλή όρεξη!

22.6.09

Tria lliurement, informa't bé

Com que sembla que encara teniu dubtes, intentarem explicar-vos la situació actual al voltant del nou sistema d'accés a la Universitat. D'entrada fem nostre el lema que apareix a l'aclaridora presentació de les professores Ana Ovando i Elena Pingarrón: tria lliurement, informa't bé. Us recomanem que l'examineu amb molta cura.

Anem ara al document sobre ponderacions, acordat el 14 de maig per les universitats del Sistema Universitari Valencià. És cert que deixa molt malmeses les assignatures clàssiques, especialment el Grec II. Però llegiu atentament el que diu la primera pàgina:

Per als estudiants que estan cursant enguany primer de batxillerat, és dir, sols per a l’accés al curs universitari 2010/2011, els estudiants tindran les mateixes condicions d’accés que tindrien en el present curs 2008/2009. Per a l’accés a les titulacions universitàries a les quals es pot accedir actualment des de totes les modalitats de batxillerat, les ponderacions seran de 0,2 en totes les assignatures de modalitat de batxillerat.

Això suposa que, per exemple, un futur estudiant de Dret no eixirà perjudicat per triar ara les assignatures clàssiques, ja que ací podeu veure (pàgina 29) que totes les matèries de modalitat de qualsevol batxillerat li donarien accés en igualtat de condicions (0,2 de ponderació) a la carrera esmentada.

Ara bé, i per accedir al curs universitari 2011-2012? És previsible (i desitjable) que les universitats revisen aviat el document sobre les ponderacions. D'entrada, aquesta Ordre, publicada al B.O.E. de 4 de juny, ja recull una valoració més favorable de les matèries clàssiques: vegeu-ho a la pàgina 2. D'altra banda, els professors de clàssiques hem iniciat una campanya de reivindicació de les nostres matèries basada en aquest document. Si creieu que la petició és justa, adheriu-vos-hi!

Insistim una vegada més: tria lliurement, informa't bé. Ací ens teniu per a qualsevol consulta.

19.6.09

Δυνατά

Una cançó ben optimista per acomiadar-nos ara que les aules van quedant buides. Tant se val si els nostres camins es tornen a creuar en aquest port o en el de més enllà. Ja sabeu que tot és possible, i si ho canteu en grec encara més...

Bon estiu a tots!!

2.6.09

La gramàtica amb un clic

El curs s'acaba i és hora de nervis i repassos d'última hora. A la classe de grec (i de llatí) és inevitable enfrontar-nos amb els models gramaticals que haurem de memoritzar. Potser la tasca se'ns farà més amable si, de clic en clic, anem passant diapositives. Ací teniu una mostra dedicada a la temuda tercera declinació:

Pensant ara més en els alumnes de segon de Batxillerat, no hauríem de passar per alt l'estudi del participi aplicat al nostre text de treball. Molt recomanables són també les últimes presentacions que ens regala Santi per a revisar el discurs de Lísias: una dedicada als aspectes gramaticals, i l'altra al vocabulari.

I als que estudieu primer de Batxillerat segur que us aprofitarà recordar alguns capítols de la història de Diceòpolis amb més presentacions (també de l'infatigable Santi). Ens esperen, doncs, Diceòpolis, Xàntias, els bous llauradors, les dones vora la font, el Minotaure i el Ciclop per reviure les seues aventures.

Ànims i no defalliu!

11.5.09

Rostres de Roma

El dia 15, divendres, visitarem l'exposició "Rostres de Roma" al Museu de Prehistòria. Podeu fer el primer tast amb aquest vídeo:



Us demanem la vostra col·laboració perquè l'activitat siga més atractiva. Animeu-vos a triar el personatge de qui ens parlareu: Marc Antoni, Lívia, Tiberi, Agripina, Neró, Domicià, Faustina la Major, Antoní Pius, Faustina la Menor, Luci Ver, Septimi Sever. Del nom a la fitxa que heu de preparar només hi ha un clic.

I per ambientar la vostra feina, res millor que aquesta cançó de Manel sobre l'eternitat romana:



Esperem amb impaciència els vostres treballs. Per als dubtes i consultes ens trobareu ací. Bona feina!

7.4.09

No podien faltar

Com tornar de Sagunt i no repassar les fotos? Enguany hem d'agrair a Júlia que ens regalara aquest reportatge. No us perdeu tampoc la festassa que va haver divendres passat, amb actors i públic vestits a la romana i parlant en llatí!



I per completar el recordatori us deixem aquesta presentació etimològica i multicolor que han preparat els alumnes de Fonaments Lèxics. La trobareu també al nostre blog de classe.

2.4.09

Malgrat tot... a Sagunt!!

Dimarts era la nostra cita amb el Festival de Teatre Grecollatí de Sagunt. A l'hora de l'eixida el temps no acompanyava: pluja intermitent, carrers mullats i cel amenaçador. Tot i això, posàrem a prova el nostre optimisme i férem camí, il·lusionats però amb l'ai al cor.

En arribar a Sagunt ens ho confirmaven: les dos representacions de la jornada quedaven suspeses, igual com havia passat dilluns. I allà ens teniu improvisant alguna activitat per als nostres resignats alumnes. Hem d'agrair l'amabilitat de Quique i dels professors de "Ludere et Discere" que de seguida ens van fer un lloc als sol·licitadíssims Tallers de Cultura Clàssica. I de sobte...

Una ullada de sol va animar els organitzadors i el grup de teatre Komos a posar en peu la representació matinal en un temps rècord. A les 12:30 ja sèiem al teatre romà per veure "Les Troianes" d'Eurípides. Malgrat les limitacions de l'equip de so, feia goig compartir l'experiència: tothom, davant i darrere de l'escenari, havia posat el millor de si mateix perquè fóra possible.

"Les Troianes" són teatre del bo, d'aquell que no passa de moda. Per desgràcia, diríem, si atenem a l'argument. No renunciem a treballar amb més deteniment l'obra amb vosaltres. Ara pareu atenció a aquest vídeo promocional d'una recent posada en escena de la tragèdia d'Eurípides, molt indicat com a recordatori:



Després de la pausa per dinar tornà la inquietud: un cel gris i quatre gotes ens van tindre pendents de l'amenaça de suspensió. Però ja ho deien els romans: Audaces Fortuna iuvat. Finalment Psèudol i companyia pujaren a l'escenari i vam acabar el dia amb un somriure. Un espectacle excel·lent.

En tornar, el cansament i el fred que havíem patit es notava. Però si tanta gent es capaç de fer front a les adversitats pel teatre clàssic, hem de donar-ho per bo. L'agraïment d'enguany és, doncs, especial: als companys que treballeu a Sagunt aquesta setmana; als quinze professors del centre que ens vau fer costat al llarg del dia; i sobretot als vuitanta alumnes que aguantàreu amb més paciència que ningú. Això sí que és un gust.

7.3.09

I per què no?

Ja fa dies que vaig rebre de tres amics i companys una invitació per fer-los costat en una justa reivindicació: les nostres assignatures tornen a estar en perill. L'amenaça plana (només?) sobre dues d'elles; i no es tracta d'un dany menor. Per als professors de clàssiques, acostumats com estem a viure al límit, les conseqüències seran dràstiques. Tenim un camp d'actuació ja prou reduït, i encara ens l'acurten més... Com no sentir-se indignat?

Però més enllà de defensar la nostra situació particular, voldria compartir des d'ací alguns pensaments que em venien al cap aquests dies. Considere que, honradament, qualsevol s'hauria d'estranyar davant el tracte que reben els estudis clàssics a l'educació. És cert que tots ens hem enfrontat alguna vegada a la fatídica pregunta: i això per a què serveix? O ens hem autocompadit en moments de feblesa dient: que difícil és ensenyar els clàssics avui! Però de seguida la realitat ens torna senyals d'optimisme; tants que, de fet, no podem deixar de pensar que els cecs i insensibles són molts menys que els que hi veuen els beneficis. Llibres que anuncien a la portada "El món clàssic" no fan enrere cap lector, ben al contrari. He sentit gent de tota mena que tenia molt bon record de la seua formació clàssica, per escassa que haja sigut. I el més important: els alumnes responen! No és gens difícil enganxar-los als clàssics. Hi ha tant i tan bo per explicar-los que el vertader problema és triar de què els parlarem cada dia. Si algú vol proves d'aquesta vitalitat, a només un clic les trobarà.

Però com que uns pocs sembla que han decidit que sobrem, potser els tornem la pilota i els preguntem: I per què no? Per què hem de malbaratar aquest patrimoni? Els que saben ens donen prou arguments per defensar-nos. Aquest bonic text de Nietzsche que ens oferia Ramón Torné posa de manifest la necessitat i l'actualitat de la filologia. I com que de la filologia a la filosofia només hi ha un pas, no ve malament recordar aquestes paraules d'un d'aquells savis que menys s'han cregut que ho eren; així que ens l'hauríem d'escoltar amb tot l'interés:

Es muy notable que las cosas en nuestro siglo hayan llegado al punto de que la filosofía sea, aun para la gente de entendimiento, un nombre vano y fantástico, que se considera de nula utilidad y de nulo valor, tanto en la opinión como de hecho. (...) Se comete un gran error pintándola inaccesible a los niños y con un rostro ceñudo, altivo y terrible. ¿Quién me la ha enmascarado con ese falso semblante, pálido y repelente? Nada hay más alegre, más airoso, más divertido y casi diría que retozón. No predica otra cosa que fiesta y buen tiempo.

De com cal ensenyar les llengües clàssiques ens parla més endavant Montaigne en aquest mateix text. Ho deixarem per a un altre dia, tot esperant que els qui manen recuperen el seny.

* La cita de Montaigne correspon a l'assaig "La formación de los hijos" (llibre I, capítol XXV), segons la traducció de Jordi Bayod publicada per Acantilado.

24.2.09

I el guanyador és...

Tots hem estat al cas aquests últims dies de les travesses sobre els candidats a l'Olimp del cinema. Ara que ja s'ha resolt la incògnita, segur que els premis hauran deixat satisfets a uns i frustrats a altres; hi haurà qui els considere merescuts, i altres poc menys que un frau. Haurem d'esperar, però, per conéixer el veredicte del temps, el més decisiu; el que tantes vegades acaba per relegar a l'oblit els orgullosos guanyadors del dia.

Per confirmar-ho una vegada més, Claudi Elià ens recorda en to escèptic el resultat d'un concurs teatral a les Grans Dionísies d'Atenes:

En el año de la nonagésima primera Olimpiada -cuando Exéneto de Acragante ganó la carrera del estadio-, compitieron entre sí Jenocles y Eurípides. El ganador fue este Jenocles -quien quiera que fuese- con "Edipo", "Licaón", "Bacantes" y, como drama satírico, "Atamante". Eurípides quedó en segundo lugar con "Alejandro", "Palamedes", "Troyanas" y "Sísifo" como drama satírico. Resulta ridículo -¿o no es así?- que Jenocles ganara y que Eurípides fuera derrotado, y, aún más, con estas obras suyas. Por lo tanto, una de dos: o bien los jueces eran unos ignorantes y unos necios, y estaban incapacitados para un recto juicio, o bien habían sido sobornados. Cualquiera de las dos posibilidades resulta extraña e indigna de los atenienses.

Com ja sabeu, enguany vorem a Sagunt una de les obres citades per Claudi Elià: les Troianes d'Eurípides. Què us sembla si per anar preparant-nos mirem de resoldre aquest qüestionari?
  • Quin premi simbòlic s'atorgava als guanyadors en el concurs teatral de les Grans Dionísies en Atenes?
  • Quantes de les obres citades per Claudi Elià han arribat fins a nosaltres?
  • Què era un drama satíric?
  • Quina relació trobes entre les tres tragèdies que va presentar Eurípides al concurs?
Les Troianes ens esperen a Sagunt. Comencem a llegir...?

*La cita de Claudi Elià (llibre II, capítol 8) correspon a la traducció de Juan Manuel Cortés publicada a la Biblioteca Clásica Gredos amb el títol "Historias curiosas".
**La imatge de la figureta de terracota de Tanagra l'hem pres de la Viquipèdia.

18.2.09

El pes del passat


Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia...

Aquests primers versos de l'Odissea s'escolten dues vegades a El lector, la recent versió cinematogràfica de la novel·la homònima de Bernhard Schlink. L'adolescent Michael Berg les llig a la seua estimada Hanna: són els seus deures de l'escola. Molts anys després Michael, ja un home madur, tornarà als mateixos versos, a la mateixa edició escolar del poema homèric, per llegir-los de nou a Hanna en circumstàncies ben diferents.

Els anys i el pes d'un trist passat separen llavors els amants. Quan es van conéixer feia pocs anys que Alemanya havia deixat enrere l'horror del nazisme. Però les conseqüències de l'holocaust marcaran encara els encontres posteriors de Michael i Hanna: primer a l'hora de passar comptes amb els autors dels crims; i finalment quan de nou la lectura els uneix en la distància, en un intent de redimir els errors comesos.

Amor i lectura són inseparables al llarg de la relació entre els dos protagonistes. I l'Odissea simbolitza millor que cap altre llibre el drama que viuen. A la novel·la Michael ens confessa:

En aquell temps llegia l'"Odissea" de nou. L'havia llegida per primer cop a l'escola i la tenia a la memòria com la història d'una tornada a la pàtria. Però no és la història de cap tornada. Com havien de creure en tornades els grecs, que sabien que no navegues dues vegades pel mateix corrent d'aigua? Ulisses no torna a casa per restar-hi sinó per tornar a partir. L'"Odissea" és la història d'un moviment que té un objectiu i alhora no en té cap, que és triomfal i alhora inútil.

Són massa profundes les antigues ferides perquè torne la felicitat dels primers temps. Però al final ens fa l'efecte que una tímida redempció arriba per als dos amants: per a Hanna gràcies a la lectura; i per a Michael en posar per escrit la seua història. Els llibres, doncs, hi tenen molt a veure.

* La traducció dels versos de l'Odissea és de Carles Riba.
** La cita de la novel·la El lector pertany a la traducció de Carme Gala publicada per l'editorial Empúries.
*** La imatge l'hem presa de la pàgina de Rotten Tomatoes dedicada a la pel·lícula.

14.2.09

Amor i transgressió

Temps enrere, com avui, ja es veia l'amor com una força indomable i transgressora. Amb les paraules que us hem copiat més avall ho va cantar un cor en escena a l'Atenes del segle V a.C.

El poder de l'amor es fa més evident encara en temps de guerra, quan la injustícia, la crueltat i la repressió el volen fer callar. Antígona, com a personatge mític, n'és un símbol: una adolescent que es rebel·la contra l'autoritat insensible, contra la seua pròpia família. El deliri amorós la porta a defensar els seus principis contra tot i contra tots. Us convidem a conéixer-la millor.



Ἔρως ἀνίκατε μάχαν,
Amor invencible en batalla,
Ἔρως, ὃς ἐν κτήνεσι πίπτεις,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
ὃς ἐν μαλακαῖς παρειαῖς

que vas a les galtes suaus
νεάνιδος ἐννυχεύεις,
de la joveneta a fer nit
φοιτᾷς δ'ὑπερπόντιος ἔν τ'
i rondes més enllà del mar
ἀγρονόμοις αὐλαῖς·
i per les feréstegues clastes:
καί σ' οὔτ' ἀθανάτων φύξιμος οὐδεὶς
de tu ningú no s'escapa, ni dels celestes que no moren
οὔθ' ἁμερίων σέ γ' ἀνθρώ-
ni dels efímers humans;
πων, ὁ δ'ἔχων μέμηνεν.
i el qui et té, tot d'una delira.

*Versos 781-790 d'Antígona de Sòfocles. La traducció és de Carles Riba.

19.1.09

Una nova Odissea

Després de l'èxit de l'any passat, torna el Concurs Odissea amb molts alicients per participar-hi. N'hem parlat a classe i us veig engrescats, així que podeu consultar la informació d'interés en aquesta pàgina.

D'Ulisses en parlàvem fa uns dies. Animeu-vos a imitar-lo i a vore si eixim amb bé dels perills del mar en forma de "preguntons". Si més no recordeu que...