27.9.06

Les paraules i els dies

Investigar l'origen de les paraules, saber fer-ne un bon ús, ampliar el nostre vocabulari, i (per què no?) divertir-se amb el llenguatge. Són alguns dels avantatges de l'estudi de l'etimologia, que està present quasi cada dia a les nostres classes. Fins i tot els afortunats que impartixen i estudien l'assignatura Fonaments Lèxics de la Ciència i de la Tècnica poden dedicar-s'hi a temps complet.

Segur que més d'una vegada heu sentit curiositat per saber d'on provenia aquella paraula que us havia eixit al pas per primera vegada; o potser s'heu endut una sorpresa en saber l'origen d'una altra que, de tant com l'havíem pronunciat o escrit, semblava com de la família. Doncs una bona manera de seguir amb l'afició per les paraules i la seua història, alhora que una bona ajuda per als estudis, és el Rodamots.

Rodamots és un servei gratuït que us permet rebre diàriament (de dilluns a divendres) una paraula comentada al vostre correu. Apuntar-s'hi és facilíssim: només heu de donar la vostra adreça de correu electrònic; i si voleu cancelar la subscripció podeu fer-ho en qualsevol moment. Tan poca molèstia i un gran benefici, perquè al missatge diari llegireu:
  • La definició de la paraula amb les seues accepcions, com a un diccionari.
  • La seua etimologia, d'especial interés per a nosaltres.
  • Un parell de textos breus, literaris o periodístics normalment, on es pot vore la paraula al seu context d'ús.
  • La referència al tema setmanal (ara ho expliquem); i...
  • Alguns enllaços complementaris per a aprendre una miqueta més: sobre els autors dels textos citats, o altres paraules del Rodamots relacionades amb la del dia.
De tot plegat teniu una mostra ací, encara que si heu obert els enllaços anteriors ja coneixeu altres exemples. I què era allò del tema setmanal? Doncs que cada setmana les paraules triades compartixen un tema monogràfic: les d'aquesta, per exemple, van sobre els nombres; però a l'arxiu trobareu també paraules relacionades amb la música, el teatre, d'origen grec, etimologies curioses, onomatopeies, paraules i expressions valencianes... Segur que trobeu algun tema que us interesse.

I ja que parlem de l'arxiu: si de cas no podeu seguir el ritme de la paraula diària, no patiu. A l'arxiu del Rodamots les podeu recuperar totes, i a més organitzades per ordre alfabètic, cronològicament, pels autors dels textos citats, o per temes. Què més podem demanar?

Ja per a acabar, en aquesta invitació a esbrinar què hi ha darrere de les paraules de cada dia no podia faltar un savi amb totes les lletres, Joan Coromines, que va dedicar la seua vida a estudiar-les. Encara estem a temps de celebrar el centenari del seu naixement, i us convidem a conéixer la seua vida i obra per a retre-li un xicotet homenatge de gratitud.

Benvinguda a ΧΕΙΡΩΝ-CHIRON

Amb la nostra felicitació per als companys que l'han fet possible, us presentem la pàgina Chironweb, Cultura Clàssica 2.o. De segur ens ajudarà a tots en la nostra feina, tant als profes com als estudiants. I perquè aneu fent-se una idea de la qualitat del projecte, copiem tot seguit el missatge de presentació dels autors:

A l'antiga Grècia, el nom de Chiron (Χείρων) éra sinònim de formació, d'educació, de saviesa. Sota el nom del centaure educador, un grup de docents de llengües clàssiques hem iniciat un projecte de treball col·laboratiu centrat en les nostres matèries.

Altres projectes molt interessants han propiciat aquesta iniciativa, assentant les bases per tal que nasquera aquesta nova proposta per a la cultura clàssica. Ho devem a pàgines com l' Anillo de Clásicas, del Projecte Grammaticus, Labyrinthus, www.culturaclasica.com , www.culturaclasica.net, tantes i tantes altres pàgines que ens serveixen diàriament per a les nostres classes. Chiron és l'evolució natural d'aquests recursos dintre una nova visió de l'ús d'Internet.

La pàgina de Chiron està realitzada per i per a professors de llengües clàssiques (tot i que també és una eina de consulta per a tot aquell interessat en l'antiguitat) interessats en l'ús de les noves tecnologies a l'aula, convençuts de que el coneixement creix a mesura que es comparteix. Per això, els continguts d'aquest nou espai augmenten amb la participació de tots i tots se'n beneficiem.

De moment, devem a la XTEC l'allotjament de la pàgina. Disposem de versions en diferents llengües (de moment llatí, espanyol, català, gallec i anglès), tot esperant més col·laboracions.

El contingut de la pàgina està estructurat en sis blocs:

- Wiki de recursos clàssics. Espai on recollim i classifiquem recursos sobre les llengües clàssiques i llur cultura.

- Marcador social. Lloc on classifiquem enllaços interessants mitjançant etiquetes.

- Galeria d'imatges. Imatges de temàtica clàssica per a ús docent.

- Planeta Clàssic. Espai on poder llegir les darreres actualitzacions dels blocs clàssics.

- Cursos. Oferta formativa per a professors en la plataforma moodle (encara en preparació).

- Calendari. Events i notícies de l'actualitat clàssica al dia.

Qualsevol d'aquestos blocs es pot emprar de consulta o referència, però allò més interessant és que és un projecte obert i que necessita de la teua participació per a crèixer.

Doncs..., llarga vida al centaure Quiró!!

22.9.06

Veniu al teatre?


Progne, Tereu i Filomela han sigut els protagonistes del mite de la setmana a Cultura Clàssica. Així hem començat a tastar com són d'apassionades (i apassionants) aquestes històries; i també fins a quin punt ens ajuden a entendre'ns una miqueta millor. Recordeu allò que déiem del significat del final del mite, quan els déus intervenen i...?

... S'envola l'una pels boscos,
l'altra se'n va pels terrats, i el senyal d'aquesta matança
no s'ha esborrat dels seus pits, amb taques de sang a les plomes.
Ell, veloç pel propi dolor i el desig de punir-les,
es converteix en una au que al cap ostenta una cresta;
sense mesura el bec se li allarga en forma de llança:
l'au s'anomena puput, i sembla un elm el seu rostre.

Així acaba la seua versió de la història el poeta llatí Ovidi. En realitat triar aquest mite no era casual, perquè amb aquest pretext volem convidar-vos a celebrar el començament del curs de la millor manera possible: passem un dia a València i anem al teatre?

La proposta val la pena i estem segurs que us agradarà. Es tracta d'El amor del ruiseñor, una versió del mite de què parlàvem escrita per Timberlake Wertenbaker, i adaptada i dirigida pel valencià Jorge Picó. L'espectacle es va estrenar a començaments de l'estiu a Alzira, i ha viatjat després a San Sebastián, Mérida, Sagunt i al Festival del Castillo de Niebla (Huelva). Prompte iniciarà la temporada al teatre Rialto de València.

Podeu llegir més coses sobre l'obra en aquesta notícia d'el diari El País publicada arran de la representació a Mérida. També hi ha molta informació a la pàgina de Teatres de la Generalitat: imatges (com les que hem posat ací), dossiers sobre el text i l'equip artístic, el cartell i el programa de mà de l'obra... Us recomanem que feu una ullada. A nosaltres ens han agradat especialment aquestes cites que copiem tot seguit. La primera és de l'autora:

Se ha considerado que la obra trata de las mujeres, pero yo en realidad quería hablar de la violencia que estalla en las sociedades que han sido silenciadas durante demasiado tiempo. Sin el lenguaje, la brutalidad acaba triunfando.

I aquestes paraules d'un dels responsables del muntatge, Jorge Picó, ens parlen del poder evocador de la tragèdia clàssica i dels mites que en ella apareixen:

Tereo transgrede una norma, viola a la hermana de su mujer, y se desencadena el caos. El caos es interesante para el espectador, es la primera forma de protesta ante una realidad de Gran Hermano que se nos presenta sin fisuras, escrita como un mal guión. La tragedia nos acerca a hechos asombrosos, hombres y mujeres metamorfoseados en pájaros y a la verdad, que se nos revela en forma de comportamientos, e incide sobre la realidad aprovechando sus descuidos.

Encara destacaríem dos qualitats de l'espectacle que, pensem, el faran atractiu per a vosaltres. D'entrada la innocència amb que se'ns conta la història, quasi com en un conte de fades; i sempre amb la mateixa força i simbolisme que aquests solen tindre. I d'altra banda el ritme de la representació, molt semblant al d'una pel·lícula, amb escenes breus i diversitat d'escenaris.

Com podeu vore hi ha molts motius per a no perdre's l'oportunitat. Comencem a fer la llista? Segur que no se'n penedireu.


*La cita de les Metamorfosis d'Ovidi (llibre sisé, versos 668-674) és de la traducció de Jordi Parramón (Quaderns Crema).
** A les fotos podeu vore l'actriu Inés Díaz (Filomela), i el cor de les dones de Tràcia en diversos moments de la representació.

14.9.06

Llatí en acció


Dedicat als qui heu començat hui amb el Llatí, ací teniu un vídeo (trobat al Blog de Carlos Cabanillas) amb un romà (¡!) discursejant.

Encara n'hi ha algun més en aquesta pàgina. Proveu-ho i a vore si els imiteu el pròxim dia ;-)

Valete discipuli!!

13.9.06

De nou en marxa


Comencem el curs i encetem també una nova etapa del nostre Diari, amb canvi d'adreça. Esperem que siga per a millor. Si ens llegiu per primera vegada o voleu fer memòria, podeu repassar el bloc del curs passat fent clic ací.

Benvinguts tots i... avant!