22.9.06

Veniu al teatre?


Progne, Tereu i Filomela han sigut els protagonistes del mite de la setmana a Cultura Clàssica. Així hem començat a tastar com són d'apassionades (i apassionants) aquestes històries; i també fins a quin punt ens ajuden a entendre'ns una miqueta millor. Recordeu allò que déiem del significat del final del mite, quan els déus intervenen i...?

... S'envola l'una pels boscos,
l'altra se'n va pels terrats, i el senyal d'aquesta matança
no s'ha esborrat dels seus pits, amb taques de sang a les plomes.
Ell, veloç pel propi dolor i el desig de punir-les,
es converteix en una au que al cap ostenta una cresta;
sense mesura el bec se li allarga en forma de llança:
l'au s'anomena puput, i sembla un elm el seu rostre.

Així acaba la seua versió de la història el poeta llatí Ovidi. En realitat triar aquest mite no era casual, perquè amb aquest pretext volem convidar-vos a celebrar el començament del curs de la millor manera possible: passem un dia a València i anem al teatre?

La proposta val la pena i estem segurs que us agradarà. Es tracta d'El amor del ruiseñor, una versió del mite de què parlàvem escrita per Timberlake Wertenbaker, i adaptada i dirigida pel valencià Jorge Picó. L'espectacle es va estrenar a començaments de l'estiu a Alzira, i ha viatjat després a San Sebastián, Mérida, Sagunt i al Festival del Castillo de Niebla (Huelva). Prompte iniciarà la temporada al teatre Rialto de València.

Podeu llegir més coses sobre l'obra en aquesta notícia d'el diari El País publicada arran de la representació a Mérida. També hi ha molta informació a la pàgina de Teatres de la Generalitat: imatges (com les que hem posat ací), dossiers sobre el text i l'equip artístic, el cartell i el programa de mà de l'obra... Us recomanem que feu una ullada. A nosaltres ens han agradat especialment aquestes cites que copiem tot seguit. La primera és de l'autora:

Se ha considerado que la obra trata de las mujeres, pero yo en realidad quería hablar de la violencia que estalla en las sociedades que han sido silenciadas durante demasiado tiempo. Sin el lenguaje, la brutalidad acaba triunfando.

I aquestes paraules d'un dels responsables del muntatge, Jorge Picó, ens parlen del poder evocador de la tragèdia clàssica i dels mites que en ella apareixen:

Tereo transgrede una norma, viola a la hermana de su mujer, y se desencadena el caos. El caos es interesante para el espectador, es la primera forma de protesta ante una realidad de Gran Hermano que se nos presenta sin fisuras, escrita como un mal guión. La tragedia nos acerca a hechos asombrosos, hombres y mujeres metamorfoseados en pájaros y a la verdad, que se nos revela en forma de comportamientos, e incide sobre la realidad aprovechando sus descuidos.

Encara destacaríem dos qualitats de l'espectacle que, pensem, el faran atractiu per a vosaltres. D'entrada la innocència amb que se'ns conta la història, quasi com en un conte de fades; i sempre amb la mateixa força i simbolisme que aquests solen tindre. I d'altra banda el ritme de la representació, molt semblant al d'una pel·lícula, amb escenes breus i diversitat d'escenaris.

Com podeu vore hi ha molts motius per a no perdre's l'oportunitat. Comencem a fer la llista? Segur que no se'n penedireu.


*La cita de les Metamorfosis d'Ovidi (llibre sisé, versos 668-674) és de la traducció de Jordi Parramón (Quaderns Crema).
** A les fotos podeu vore l'actriu Inés Díaz (Filomela), i el cor de les dones de Tràcia en diversos moments de la representació.