... llavors, una fruita de l'arbre
el descendent de Neptú va llançar, de les tres que tenia.
Pel desig de la poma brillant, l'admirada donzella
deixa la cursa i cull aquel or que per terra rodola.
Imatge: Atalanta i Hipòmenes de Guido Reni.
Text: Metamorfosis d'Ovidi (llibre X, versos 664-667). Traducció de Jordi Parramón.
En Cultura Clàssica dediquem part de la classe del dimarts a comentar un mite. Per ara anem triant aquestes històries sense altre criteri que el gust de cada moment. I com que a la mitologia sovint hi ha moltes versions d'una mateixa història, ens centrem en el nostre llibre de lectura (adaptada): les Metamorfosis del poeta llatí Ovidi.
La setmana passada ja publicàrem una entrada sobre el mite d'Eco i Narcís, que va animar-vos a escriure comentaris. Estaria bé que la iniciativa es consolidara; així que hui tornem amb una nova proposta. No us contarem el mite: només trobareu alguna imatge, text o música que el suggerisca. Deixem, doncs, la història en suspens perquè ens agradaria que la completàreu vosaltres amb els comentaris que envieu. Els enllaços que trobareu al text poden servir com a font de consulta. Per descomptat que tots podeu fer les vostres aportacions, no sols els alumnes de Cultura Clàssica.
Per cert, i com a curiositat: sabeu que hi ha un equip de futbol italià amb el nom de la protagonista d'aquest mite? La mitologia s'estén fins i tot pels noms d'alguns equips esportius: s'animeu a investigar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada