És inevitable parlar aquests dies d'Hipàtia: i per a nosaltres encara més, amb el nom que li posàrem al bloc. Així que per intentar encabir l'àgora d'Alexandria en aquesta, més menuda, us deixem un multienllaç de la pel·lícula: segur que us agradarà.
Si voleu saber-ne més coses, seguiu la pista de l'enllaç que hem posat en el nom de la protagonista. O mireu el que han dit sobre la pel·lícula a "Informe Semanal". També podeu tafanejar el xat, on hem copiat altres propostes tot conversant amb Diego els últims dies.
Ara ja només ens queda anar junts al cine. S'apunteu? L'Alexandria d'Hipàtia queda una miqueta lluny de l'Atenes de Diceòpolis i Eufilet. Però valdrà la pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
A mi me ha gustado mucho, puede que como dicen algunas criticas se ha abusado mucho de los cristianos como los grandes malos, pero creo yo que es lo que ocurrio.
M'alegre que t'haja agradat, Diego. De la veritat històrica sobre Hipàtia en sabem poques coses amb certesa. Si visites les llibreries trobaràs moltes novetats sobre el personatge i t'hi pots documentar. Quant a la pel·lícula, crec que carrega contra la intolerància i el fanatisme, vinguen d'on vinguen, més que no contra els cristians. En qualsevol cas, està bé que ens done peu al debat, no creus? Gràcies pel comentari!
yo lo que he encontrado interesante en la pelicula que en las criticas se quejaba mucho es que la pelicula no muestra sentimientos o un "romance" por decirlo asi, pero yo pienso que en el "romance" en si es el que tiene Hipatia por la filosofia y las ciencias que es luego por lo que muere asesinada.
Estic d'acord amb tu Diego. Jo també trobe emocionant la integritat d'Hipàtia en la pel·lícula: és un exemple de coherència i dignitat. Pense que és una pel·lícula molt didàctica en diversos aspectes: l'exemplaritat del personatge principal n'és un, en efecte.
Publica un comentari a l'entrada